28 de juliol 2006

Migracions


En menys d'un any que porto a la feina actual, ens hem canviat ja tres vegades de lloc (el millor el 2n). Avui n'estreno un de nou, serà un regal d'aniversari?

25 de juliol 2006

Microclima


Resulta curiós en aquestes dates però jo pels matins tinc fred. Òbviament no és fred "natural" (estem a 34 ºC a Barcelona) sinó artificial. A la feina fa fred! Posen l'aire acondicionat a tope! Quina manera de malgastar energia i contaminar el medi ambient, embrutant ja més del que està l'atmòsfera barcelonina! Jo entenc que si a l'oficina estiguéssim a la temperatura exterior no podríem treballar i que s'ha d'encendre l'aire per poder sobreviure, però d'aquí a haver d'anar a treballar amb jaqueta hi ha un bon tros. A més, tenen l'aire posat a 20ºC, quan a la pàgina d'inici corporativa que surt en obrir el navegador es recomana tenir-lo com a mínim a 24ºC (a la imatge).

Em fa ràbia que la gent malgasti energia d'aquesta manera. Tant costa posar l'aire menys fort? Ja sé que perqué jo el baixi o l'apagui no salvaré el planeta, però crec que si la gent gastés de manera més racional la cosa aniria menys malament. Baixaria el consum energètic, estalviaríem dinerets i enguarraríem una mica menys el món.

També em fa molta ràbia certa persona que marxa de treballar i deixa l'ordinador encès. Es passa les nits encès, els caps de setmana encès, els dies que no ve encès... I no és que el PC tingui algun procés obert i estigui treballant, no no, el deixa carregat fins la pantalla d'inici de sessió. Diu que així li triga menys a carregar-se. Sí, és veritat, d'estalvia els 5 segons que dura el boot. He estat mesos apagant-li el PC i la pantalla quan marxava però al final he hagut de desistir pels "mosquejos" (per dir-ho finament) que li entraven.

20 de juliol 2006

My dog


This is my little dog, Indy. He's a french nine-year-old cotton de Tulear. As you can see in the picture, he's soft and cute. Indy has a good behaviour, he's very affectionate and obedient, but becomes hysterical when he stays at home alone or hears strange noises. He cannot stand being alone, he needs humans around him, though he sleeps all time. I've taught him lots of tricks, he's very funny ^^ .

18 de juliol 2006

Norwegian Wood


Porto ja un parell de dies que pel matí estic mig endormiscada (bueno, totalment endormiscada) perquè vaig a dormir més tard del que acostumo a fer normalment. Per la nit començo a llegir el llibre "Tokio blues" (en realitat es diu "Norwegian Wood", però es veu que aquí a Espanya algú es va inspirar i li va canviar el nom, com passa també amb moltes pel·lícules) i no paro fins que els meus ullets no aguanten més.

La novel·la està ambientada al Tokio dels anys seixanta, tot i que no per això la sento llunyana. Molt al contrari. El teló de fons podria ser perfectament la Barcelona del 2006. És un llibre a petita escala, íntim. No tracta de grans aventures ni coses espectaculars. Està escrit fredament en primera persona per un jove d'uns 20 anys. Explica com va buscant-se a ell mateix i els entrecreuaments amb diversos personatges, tots ells amb una psicologia molt treballada, tots ells amb parts fosques que fan reflexionar sobre si realment hi ha algú que pugui considerar-se 'normal' o si tots tenim un punt de bogeria.

15 de juliol 2006

LLengües del blog


Al blog hi tinc un mapa amb puntets que marquen d'on venen els visitants que he tingut. Em fa molta gràcia i m'agradaria tenir puntets de moooolts llocs. Entenc, però, que la catalana no és pas una llengua amb gran projecció internacional (desgraciadament). Segur que de catalanets que viuen fora de Catalunya n'hi ha uns quants, però no sé jo si no tindran coses més interessants a fer que no pas visitar el meu blog, jeje. Per això he pensat en fer un blog "multilingüe" amb algunes entrades en castellà, anglès i alemany. La llengua principal serà, òbviament, la catalana, que és la meva i amb la que m'expresso millor.

13 de juliol 2006

Inici


En tot hi ha un inici i un final. Una A i una Z. Una galeta sencera i una galeta a l'estòmac (aiSh!). Aquest és l'inici del meu blog. La veritat és que encara no sé cap a què derivarà ni què hi escriuré (s'accepten propostes :p). S'anirà fent a ell mateix. Quina emoció!