Introducció al japonès III: l'escriptura

Actualment, a l’escriptura japonesa s’utilitzen tant els kanjis, el hiragana i el katakana. Els kanjis serveixen per representar substantius, arrels de verbs i adjectius. N’hi ha més de 7.000, tot i que “sols” uns 2.000 són de coneixement obligatori. Els dos sil·labaris, hiragana i katakana, tot i compondre’s de les mateixes síl·labes (42 síl·labes, 5 vocals i 1 consonant), tenen funcions molt diferents. El hiragana, d’estil suau i arrodonit, serveix per escriure les declinacions de noms i verbs, partícules gramaticals i paraules que no tinguin kanji. També s’usa per transcriure fonèticament els kanjis en cas que no se sàpiga com llegir-los (bàsicament es fa en textos infantils i dirigits a persones que estan aprenent japonès). El katakana, d’estil més angular, s’utilitza principalment per escriure paraules estrangeres (la meitat del vocabulari japonès és importat) i onomatopeies.

Kafka en la orilla

Este verano he leído mi segundo libro de Haruki Murakami. Se trata de Kafka en la orilla (海辺のカフカ, , Umibe no Kafuka). La novela es bastante más extensa que la anterior (Norwegian wood) y posterior a ella. Fue escrita en 2002 pero en España no se publicó hasta 2005.

Kafka en la orilla nos narra la historia de Kafka, un joven solitario que decide fugarse de casa, y de Nakata, un anciano que sufrió un incidente en la infancia que le volvió "especial" (en muchos sentidos). El libro se estructura de manera que se van alternando las historias de los dos personajes, a un capítulo que habla de Kafka le sigue otro que habla de Nakata y al revés. La verdad es que esta estructura engancha mucho, creo que también la usó Ken Follet en su novela "Los pilares de la tierra" (totalmente recomendable, por cierto).

La historia, a medida que va avanzando, mezcla más lo onírico con lo real, llegando a confundir a los protagonistas y al propio lector. Algunas cosas no las entendí, me sentí un poco como Ôshima, un personaje que no termina de entender lo que está pasando a su alrededor pero lo acepta y deja llevarse por ello, guiándose por su propia moral. Después de publicar la novela, el editor japonés de Murakami creo una web donde los lectores podían mandar sus preguntas sobre la novela. Se recibieron 8.000 dudas, de las que 1.200 fueron contestadas por el autor. Pero, según él, para poder entender la novela, ésta debe ser leída múltiples veces y interpretarla cada cual con su propia perspectiva.

El bloc fa un any!

Uoooooo! Avui el bloc fa un anyet!!! Quina emoció! I per commemorar aquesta data tan assenyalada li he fet un mini canvi de look. Ara ja té una imatge títol pròpia i he canviat la imatge del perfil per una de més simpàtica. També he actualitzat l'estructura interna del bloc a la nova versió de Blogger, però els canvis exteriors que comporta aquesta actualització són mínims. Espero que us agradi el nou títol! Aquí podeu veure l'estil 2006-2007 del blog i al costat l'estil 2007-2008 :p .



Ha estat un any en el què he escrit un total de 38 missatges, una mica més de tres missatges al mes. La veritat és que m'havia proposat escriure un mínim de tres entrades al mes, però veig que al setembre, desembre i juny no vaig arribar a aquest mínim. Jups. Aquest juny pensava que n'havia escrit tres, suposo que entre els exàmens i tot això em vaig despistar, snif (per cert, ho he aprovat tot :D ). A veure si l'any que ve m'aplico i escric cada mes tres (o més) missatges. Pel que fa a les llengües en què he escrit, guanya la catalana (òbviament ;) ) amb 16 entrades, després l'anglesa amb 11, la castellana amb 8 i finalment l'alemanya amb 6. A veure si algun dia puc arribar a fer una entrada en japonès (la setmana passada vaig fer un curset!), jeje. L'entrada amb més èxit ha estat clarament la de les mosques flotants, va rebre moltes visites a través del Google.


De visites n'he rebudes 2.000. OoOOh! La majoria de Catalunya. Les més curioses: Japó, Xina, Austràlia, Índia, Sudamèrica... Llàstima que cada any es reinicialitza el mapa amb les visites de tot el món. Ale, a començar de nou! :)