29 de setembre 2007

Cap al Regne del Mig!


Us informo que el bloc estarà unes dues setmanes sense actualitzar-se. Ja sé que això no és cap novetat, la majoria de les vegades deixo els posts per final de mes i passen més de 15 dies sense cap novetat, jeje. Però aquesta vegada és diferent, el motiu de no actualitzar no serà perquè em faci mandreta posar-me escriure (mira que se m'acudeixen moltes coses per escriure, però quan penso que m'he de posar davant l'ordinador a teclejar... --> zzz... ), sinó que serà perquè... estaré fora! Molt lluny! Mooooooooolt lluny!!! Llunyíssim! Me'n vaig a la Xina!

Hi vaig amb la family, de vacances. Passarem uns dies a Beijing (tinc una cosina que està estudiant allà) i després farem un tour turístic pel país (Xi'an, Guilin, Hangzhou i Shangai). Wow, jo donant voltes per un país tan gran, tan diferent i amb tanta gent! Em fa molta il·lu ^^ . I així quedarà una mica compensat l'estiu tan lletjot que he passat. Àsia és un continent que tinc moltes ganes de visitar. Vaig estar-hi quan vaig visitar Istambul, però vaja, és allò que si estàs a un costat del riu ets a Europa i si estàs a l'altre a Àsia. O sigui que realment no hi he estat. També em faria gràcia anar al Japó, però això ho deixarem per més endavant :p .

Quan he preguntat per coses sobre la Xina a gent que hi ha anat, el primer que m'han contestat és que està bruta i fa pudor. Es veu que això de la mala olor marca, perquè tots tots tots, sense cap excepció, m'ho han remarcat. Bé, doncs ens hi haurem d'acostumar, què hi farem. Quan arribem a Barcelona ja tirarem tota la roba a la rentadora (això si no es perd la maleta, amb la d'avions que hem d'agafar crec que tenim moltes possibilitats :s ).

Com estaré dues setmanes fora... em saltaré dues setmanes de classe! Uoo! La veritat és que mai m'havia saltat tants dies, ni a l'escola, ni a la uni, ni enlloc. Semblaré una campanera! Per sort tots els profes han estat amables i en principi no hi haurà cap problema. Qui ho té més xungo és la meva germana, pobreta.

Doncs re, en breu començaré a fer les maletes (a veure si no em deixo el pijama, que seeeempre me'l deixo, sembla que col·leccioni pijames dels llocs on vaig jo!) i alehop! Cap al Prat! I aquesta vegada no serà fent de taxista (aquest any dec haver fet més de deu anades i tornades al Prat, l'última fa menys d'una setmana). Quan torni ja explicaré què tal i penjaré fotos ben xules :) . I si algú vol algo d'allà que ho digui :D . Aiiishhh, quins neeervis per marxar!!!!

Fins aviat!!! 很快再见。

24 de setembre 2007

Die Liederfibel


Alle Kinder mögen Lieder hören und singen, selbstverständlich habe ich es auch gemacht. Das seltsames bei mir war, dass ich mehrere Lieder in deutsch als in meine Muttersprache kannte. Ins Kindergarten sangen wir deutsche Lieder (es war eine deutsche Schule), meine Eltern kauften mir nur deutsche Kinderskassetten und Disneys Videos (aaah, Dornröschen gab Angst!) und die Au-Pais mit dem ich abends spielte waren natürlich deutsch (Ja, es sieh aus, dass der Zweck meine Kindheit war deutsch zu lernen). Deswegen, bis ums sechs Jahre sang ich fast nur in deutsch.

Ich erinnere mich an, dass ich zwei Musikkassetten hatte. Die Eine fand ich super, die Lieder waren froh und rhythmisch; die Andere habe ich sie immer ein bisschen langweilig gefunden. Aber war ich am besten gemochthabe, war ein Buch der "Die Liederfibel" hieß, von Heribert und Johannes Grüger. In dem waren neun illustrierte Kinderslieder mit ihren Text und Noten. Die wenigen Strophen, die einfache Musik und die Schallplatte die mit den Buch kam, machten das Singen etwas lustiges und Freudlicht. Meine Lieblinglieder waren "Fuchs du hast die Gans gestohlen", "Es tanzt ein Bi-ba-butzemann" und "Hopp, hopp, hopp".

Das Buch ist ziemlich alt, wurde am 1978 gedruckt, aber ich glaube, dass heutzutage Kinder wurden auch viel Spaß damit haben. Singen bringt Fröhlichkeit. Und außerdem ist es ein unterhaltsames Weg um Sprachen zu lernen (auch wenn man Erwachsen ist :p).

07 de setembre 2007

Damien Rice - Rootless Tree


Another beautiful song of Damien Rice. It's amazing how a swearword can sound so pure and emotionally intense. And pay attention to the last minute of the video, it's tremendous, it seems like Damien is going to explode or something like that, it transmits so much, wow.

By the way, it's a shame that Damien decided to broke his professional relationship with Lisa Hannigan. Their voices together were so wonderful...