05 de juliol 2008

Cap als USA!


Demà el bloc tornarà a quedar orfe (oh, que estrany!). Marxaré unes setmanes de vacances als Estats Units, a veure els parcs nacionals de l'oest. No hi he estat mai a Amèrica, a veure si m'agrada! Llàstima que justament anem a la part més allunyada de Barcelona, seran unes quantes hores d'avió (11 exactament). Quedarem ben irradiadets (com més amunt, més radiació) i avorridets, a veure si aquesta vegada aconsegueixo adormir-me a l'avió.

La veritat és que ja tenia ganes de marxar, que la feina és estressant últimament, brrff. No sé pas si no em trobaré els meus trastets a la porta quan torni de vacances o si tindré ganes de tornar-hi, aish. Bueno, així podria acabar el Projecte del màster d'una vegada per totes.

La ruta que farem és per allà és bastant gran, passarem per ciutats com LA, San Francisco, Las Vegas (CSI!!), Salt Lake City... i parcs com el del Gran Canyon, Yellowstone, Yosemite... I tot sense agafar ni un avió! Acabaré fartíssima de l'autocar! Espero no marejar-me ni res %S .

Seguiré fent la maleta, que encara em queda intentar tancar-la xD . Quan torni ja explicaré les coses més interessants del viatge (quina vergonya, encara no he acabat amb les de la Xina v_v).

Let's see the States!

12 de juny 2008

The Big Blog Absence


Lately, as it can be seen, I haven't updated my blog with the usual frequency. It's been more than three months since the last entry. I'm ashamed v_v . Poor little cookie blog!


Obviously there is a reason for this: I don't have enough time! Working full-time, going to the uni and doing my master thesis leaves me almost without time for myself. But what definitively broke all my plannings was having to do the magazine of an university association in only two weeks. The other years I made it in months! I nearly collapsed. Obviously the organisation wasn't good at all, everything was left for the last moment. Due to this, during this weeks I hadn't time to do anything else, which lead to an accumulation of work of the uni and the abandonment of my thesis and blog.


Fortunately, last week the lessons finished, so now I hope to have (more) time for my thesis and blog. Maybe I won't be able to write three entries per month (as I'd like), but I'll try to write at least something each month.


Let's go bloggie!

29 de febrer 2008

29 de febrer


Avui és 29 de febrer! oOOooOH! La veritat és que no tinc cap text preparat pel blog, però em feia gràcia escriure un post el 29 de febrer, que fins dins de 4 anys no n'hi haurà cap!

Have a nice day!

21 de febrer 2008

The Killers - Mr. Brightside



The Killers, my sister's favorite group, is a rock band from Las Vegas (USA). In 2004 they released their first album, called "Hot Fuss". It contained their first world hit, "Somebody told me", so as the song of this video, "Mr. Brightside".

I find this Moulin Rouge-styled video very good. I love the way Brandon (the singer) moves, his expressions in the clip, the girl's characterization, the colorful composition... By the way, those addicted to Heroes may recognize the evil man: he is Mr. Thompson, Mr. Bennet's superior in the Company. I like his performance too.


11 de febrer 2008

Neue Arbeit


Morgen ist mein erstes Tag in meine neue Arbeit. Ich werde mich vier Stunden früher aufwachen sollen, dass wird seeehr hart für mich sein :_( . Und meine Studien habe ich noch nicht beendet, was heisst, dass ich die Arbeit mit ein Fach und meine Diplomandenstelle kombinieren müssen werde. Ich glaube, dass ich es alles schaffen werde, aber das werde ich es die nächsten Wochen erfahren.


Mein neues Arbeitsplatz ist zirka 40 Minuten weit weg von meinem Haus, das ist was ich am wenigstens von die Arbeit mag. Warum konnte die Firma nicht in Barcelona sein? Ach. Aber der Rest sieht gut aus: ein gutes Lohn, nette Kollege und ein interessantes Projekt. Mein Abteilungsleiter hat auch eine Arbeit die mit de F1 ins katalanischen Fernsehen zusammenhängt. Wie spannend!


Offensichtlich habe ich noch keine Photo von mein neues Arbeitsplatz, deswegen werde ich Eine von mein Altes tun. Es war in die Diagonal, vor die Torre Agbar von Jean Nouvel. Es war anziehend durch das Fenster zu schauen :) .


PS: Den Text habe ich es gestern geschrieben.

31 de gener 2008

Snowman cakes



Chocolate cake vs lemon cake, which one is better? Well, the yellow one is a more realistic snowman, but the dark is made of chocolate. Nd I love chocolate sponge cakes x) ! Both were cute, the moment of cutting them was very hard, poor snowmen :'( . But they were so tasty... ^^

29 de gener 2008

Relato: el sol y la luna


Cuenta la leyenda que hace muchos, muchos años, cuando aún no había seres humanos en la tierra, el sol y la luna paseaban por el cielo cuando les apetecía, despreocupadamente. El día y la noche no existían, la luz aparecía según los caprichos del sol.

Los dos astros, aunque compartían el cielo, se mantenían distantes. La luna, coqueta y presumida, pasaba los días arreglándose para tener la superficie bien lisa y suave.

Un día el sol, aburrido, decidió ir a charlar con su compañera. Sabía que a ella sólo le interesaba estar guapa y no le haría caso. Por eso quiso hacerse el simpático y fue, todo inocente él, a quitarle un cometa que había chocado contra ella y la había abollado sin que se diera cuenta.

Pero en acercársele el sol, nada consciente del fuego que desprendía, quemó a la pobre luna, destrozando así parte de su tan cuidada superficie.

Dicen que es por esto que la luna oculta una cara y se mantiene tan lejos del sol como le es posible, yéndose de día y viniendo de noche. Por otro lado, el sol intenta alcanzarla, sin éxito, para disculparse. Las estrellas fugaces en realidad no son más que mensajes que le envía el sol cuando más solo y triste se siente, pero la aflicción de la luna es inmensa, como la mar.

26 de gener 2008

Relato: la Venganza


Ui, ¡cuánto tiempo sin escribir! Me gustaría empezar esta primera entrada del año deseándoos un feliz 2008, que tiene pinta de ser un buen año :) . Yo terminé al fin los exámenes, quizá ya los últimos de la uni. No es que haya terminado el cuadrimestre del todo, porque aún tengo que entregar prácticas y trabajos, pero bueno, algo es algo.

Existe un pequeño concurso trimestral de relatos en el que se pide escribir un texto de como máximo 100 palabras donde debe aparecer una en concreta. Ya llevo dos escritos y en los dos me pasé de las 100 palabras (especialmente en el primero). Me costó recortarlos y que quedaran mínimamente bien. Así que, como este es mi blog y no pongo límites en el número de palabras, los escribiré enteritos aquí, ale :p. El de hoy es el primero que escribí, "la Venganza".

Inocente. Me decían que era inocente, que lo había hecho por necesidad, que no había sido nada personal, que no era consciente de sus actos... Pero a mí no me valían estas escusas. Me había herido y me había robado uno de mis bienes más preciados que ya nunca más podría volver a recuperar. No, esto no podía ni iba a quedar así. Yo misma me encargaría de que nunca más dañara a alguien. Empecé a idear mi venganza...

De día seguía con mi vida normal, pero al caer el sol le vigilaba durante horas. Era inteligente, pasaron noches y noches sin que diera ningún paso en falso.

Pero hoy presiento que es el Gran Día. Ya ha oscurecido, me dirijo a su escondrijo. Ya he llegado, me escondo donde siempre y empiezo a vigilar. Pasan los minutos... ¡sí! ¡Ha salido! ¡Le veo! ¡¡¡Por fin!!!

Me tranquilizo un poco y voy hacia él, me acerco sigilosamente por detrás, se me tensan los músculos, aguanto la respiración... Estoy a escasos centímetros de él. Alzo una piedra con mi mano derecha, y.... ¡¡¡CHOF!!! ¡Un buen golpe en la cabeza!

Está inmóvil en el suelo. Su sangre y la mía se mezclan, confundiéndose en un pequeño charco.

Me siento aliviada. Ya está. ¡Maldito mosquito, nunca jamás volverás a robar la sangre que tanto me ha costado crear! ¡Parásito!

Por cierto… ¿alguien quiere venir a recoger el cadáver? Ecs, ¡qué asco!