Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges

05 de juliol 2008

Cap als USA!


Demà el bloc tornarà a quedar orfe (oh, que estrany!). Marxaré unes setmanes de vacances als Estats Units, a veure els parcs nacionals de l'oest. No hi he estat mai a Amèrica, a veure si m'agrada! Llàstima que justament anem a la part més allunyada de Barcelona, seran unes quantes hores d'avió (11 exactament). Quedarem ben irradiadets (com més amunt, més radiació) i avorridets, a veure si aquesta vegada aconsegueixo adormir-me a l'avió.

La veritat és que ja tenia ganes de marxar, que la feina és estressant últimament, brrff. No sé pas si no em trobaré els meus trastets a la porta quan torni de vacances o si tindré ganes de tornar-hi, aish. Bueno, així podria acabar el Projecte del màster d'una vegada per totes.

La ruta que farem és per allà és bastant gran, passarem per ciutats com LA, San Francisco, Las Vegas (CSI!!), Salt Lake City... i parcs com el del Gran Canyon, Yellowstone, Yosemite... I tot sense agafar ni un avió! Acabaré fartíssima de l'autocar! Espero no marejar-me ni res %S .

Seguiré fent la maleta, que encara em queda intentar tancar-la xD . Quan torni ja explicaré les coses més interessants del viatge (quina vergonya, encara no he acabat amb les de la Xina v_v).

Let's see the States!

29 de febrer 2008

29 de febrer


Avui és 29 de febrer! oOOooOH! La veritat és que no tinc cap text preparat pel blog, però em feia gràcia escriure un post el 29 de febrer, que fins dins de 4 anys no n'hi haurà cap!

Have a nice day!

23 de desembre 2007

Bones festes!!!


Felices fiestas! Happy Hollidays! Schöne Feiertage!

Espero que passeu uns dies ben macos (compte amb les panxes els dies de Nadal i de Sant Esteve!) i que el 2008 us porti moltes coses bones i tots siguem millors persones que al 2007.



Aquí potser no es nota gaire (encara no s'han inventat els png en 3D) però la postaleta és un ninot de neu que sobresurt quan la desplegues, com alguns llibres infantils. Tampoc s'aprecia que el paper blanc no és normal sinó que brilla x) . Va ser xulo fer la postal. El més difícil de fer va ser la barretina. Les primeres no semblaven barretines ni res :s . Sóc catalana i no sé dibuixar barretines! Ugh! Però vaja, al final es nota que ho és, no?

24 de novembre 2007

Xina: Beijing


Beijing (北京), ciutat amb més de 3.000 anys d'història, és la capital de l'estat xinès. Aquí se la coneix més com a "Pequín", però la transcripció fonètica correcta, en pinyin, és Beijing. O sia que tots a dir-li Beijing a partir d'ara! Literalment el seu nom significa capital (jing) del nord (bei); òbviament està situada cap al nord de la Xina. Els 17 milions de persones que hi viuen passen força fred a l'hivern (-5ºC), mentre que a l'estiu les temperatures sols són una miqueta més fresques que les de Barcelona. Aish, com m'agrada el clima suavet mediterrani!


El que sobta més si s'arriba volant a Beijing és la pol·lució que té a sobre. Des de l'avió si mires cap amunt es veu cel blau, si mires cap a baix una capa grisosa. A la foto del costat pot veure's una mica, tot i que la vam fer quan ja havíem baixat força i no s'aprecia tant com quan estàvem més amunt :( . També sobta el fet que mires cap a baix i veus tot de zones rectangulars de color blau cel. Jo flipava amb la de piscines que tenien i com n'eren de grans. Però en acostar-nos va resultar que no eren piscines sinó teulades de naus industrials xD . Els agrada pintar les teulades de color blau piscina, diria que aquí no ho he vist mai, si més no en la quantitat d'allà segur que no.


Ja a terra, vam passar per un peatge en sortir de l'aeroport (tots els aeroports en tenen). Comparat amb els catalans era molt maco, la teulada era la típica dels temples xinesos. Però en realitat els peatges d'allà no són així de monos, sols el de l'aeroport de Beijing. Un cop a la ciutat el que sorprèn és la quantitat de gratacels i edificis altíssims de vivendes que hi ha. La majoria són grisos, quadrats i lletjos amb tocs vermells (fanalets, ideogrames, banderes de Xina...). Beijing em va recordar a Rússia, tot es veu molt patriòtic i comunista. En canvi, així com a Rússia la gent em va semblar resignada, grisa i molt molt trista, a la Xina se'ls veu feliços i esperançats, contents de viure. Beijing, a part de ser una ciutat grisa i vermella, també és molt verda. Hi ha arbres i arbustets per tot arreu. Tots molt ben cuidats, sense cap fulla que se surti del seu lloc. Fins i tot hi ha carrers amb senefes i dibuixets fets amb flors colorides... en torretes! Aquí no durarien ni un dia, que la gent és molt mangui i arreplega tot el que pot (i sinó que li diguin a ma mare, que li han robat plantes plantades a terra, li han arrencat flors i fins i tot algun veí ha robat els tomàquets madurs de les tomaqueres).


Com al 2008 es faran els jocs olímpics a Beijing, ara hi ha moltes obres, sobretot d'infraestructures. Estan fent carreteres com a xurros (hi havia una espècies de nus de la Trinitat amb... 6 nivells!). Però com no aprenguin a conduir bé, em sembla que per més xules que siguin les carreteres els visitants no se n'enduran una opinió massa bona. Perquè mira que condueixen malament allà, de totes les ciutats on vaig estar Beijing era la pitjor. Els busos i cotxes es tiren els uns sobre els altres encara que no hi hagi el mínim espai per fer-ho, canvien de carril constantment i no paren de pitar-se. A mi fins i tot em va donar la sensació que el conductor del nostre autocar just després d'encendre'l provava cada vegada la botzina. Serà que anar sense ella és perillós allà, nosé. I igual de malament circulen les bicis i les motos. Creuen per on els dóna la gana, tant si comporta anar contradirecció o creuar perpendicularment el carrer. Són molt molt molt inconscients. No porten ni casc! A més sovint a les motos (que són de les petites, no de les de gran cilindrada) hi va el pare conduint, la mare al darrere i entremig el nen, que, com tinguin un accident no crec que en surti ben parat. Ens van dir que el nombre d'accidents mortals a Xina és elevadíssim, però com les dades les proporciona el govern acostumen a estar força "maquillades". A baix podeu veure una intersecció "normal" de Beijing sense gaire trànsit. Imagineu-vos-ho en hora punta! És un caos.



31 d’octubre 2007

Xina: a volar!


Anar a Beijing (Pequín) des de Barcelona és una mica pesat. No tan sols perquè s'ha de creuar tota Europa i Àsia, sinó també perquè no hi ha cap vol directe del Prat a la Xina. I clar, això significa haver de fer escala, amb tot el què comporta: canviar d'avió, esperar a que surti l'altre (o córrer perquè l'altre està sortint), passar altra vegada controls, buscar la porta d'embarcament...; en definitiva, perdre temps. Es veu que de vols que connectin Barcelona directament amb la part més llunyana d'Àsia sols n'hi ha un, Barcelona-Japó, però el passatge no està pas format per persones sinó per tonyines.

A les 10 i poc estàvem ja a l'aeroport davant d'una finestreta d'Air France preparats per embarcar les maletes. Havíem de sortir a les 12.50 cap a París per agafar allà un avió cap a Beijing. Teníem una horeta a l'aeroport Charles de Gaulle per estirar les cames i anar fins al següent avió; ni molt ni poc temps, estava bé. Però com l'avió -oh, sorpresa!- va sortir amb retard de Barcelona, la horeta es va transformar en 15 minuts. I aquest aeroport parisenc no és petit que diguem, a més vam arribar a una punta i havíem d'anar a l'altra (vam agafar un metro i tot!). Per sort d'experiència en córrer per aeroports per no perdre enllaços en tenim força: a Madrid vam fer grans corredisses que no ens van servir de gaire, tot i arribar quan l'avió encara hi era no ens hi van deixar pujar, ens van tancar la porta als nassos (booooooordes!!!); sortosament a Bèlgica, després d'emular al correcamins, vam aconseguir enganxar l'enllaç a Johannesburg (llàstima que les maletes no portaven motors a reacció i van arribar uns dies més tard).

L'avió París-Beijing estava força bé. Tenia pantalletes/ordinador on podies mirar pel·lícules i jugar (em vaig fer rica al 50x15!). El menjar estava força bé, tot i ser de la mateixa companyia no tenia res a veure amb el de l'avió anterior. Mentre volàvem per nosaltres era de nit (tot i que a fora hi lluís un sol rus espaterrant), però no vam pas dormir gaires hores de les 11 que va durar el vol. A les 8 del matí vam aterrar a Beijing. Una horeta per acomodar-se a l'hotel i... alehop! A visitar la cuitat! Estàvem tots cansadíssims, però tot i això anàvem amb els ulls ben oberts, tot era tan diferent!

Per tornar a Barcelona vam sortir des de Xangai amb la companyia KLM, holandesa, fent escala a Amsterdam. La meitat de l'avió era per passatgers, l'altra meitat era de càrrega. Curiós, no ho havia vist mai. L'avió d'Air France era millor. Tot i que el dia va tenir sols 18 hores (el de l'anada 30), vam esmorzar i dinar dues vegades (coses de passar per diversos usos horaris). Per sort el menjar estava bé. Aquesta vegada no vam haver de demostrar les nostres qualitats atlètiques a l'aeroport, a Amsterdam vam esperar-nos 3 hores fins sortir cap a Barcelona. Sort que anava carregada de Sudokus, de mots encreuats i d'un llibre de'n Quim Monzó.

També vam fer petits vols nacionals per Xina. La veritat és que els avions, de China Eastern Airlines (companyia estatal), estaven força bé. S'haurà de tornar i provar els de China Southern! Jeje.

26 d’octubre 2007

Xina: de tornada


Després de 14 dies, d'haver agafat 7 avions, d'haver trepitjat 9 ciutats i haver-ne visitat 6, després d'haver enganxat un encostipat i haver pres unes pastilles sense poder-ne llegir el prospecte, d'haver anat per terra-mar-aire, d'haver passat per 5 hotels, d'haver menjat menjar xinès dia sí dia també i després d'haver vist moltes, moltíssimes coses, torno a estar a Barcelona.

Se m'ha fet curt, m'hi hauria estat més temps a la Xina. Allà el temps es va contraure, mentre que a Barcelona es va expandiiiiiiir i se m'anava acomulant feina, treballs i pols a l'habitació. Quina mandra! He estat una setmana posant-me al dia. Jo vull fer de turista!!!

La veritat és que he marxat de Xina admirant-la molt més que no pas quan vaig arribar-hi. És un país gegant, amb molts contrastos, orgullós d'ell mateix, amb una cultura impressionant i un comunisme estrany. La gent allà es veu feliç, rebossen simpatia i són tremendament servicials. Se'ls veus menys freds i distants que aquí (clar que la majoria de xinesos que vaig veure estaven de vacances passejant per llocs turístics, suposo que un barceloní que visita el Parc Güell portarà més bon rotllo a sobre que un que va cap a la feina amb Renfe).

Crec que una de les coses d'allà que més em va sorprendre és que la gent es comporta a les grans ciutats com si estiguessin a un poblet. Condueixen com els dóna la gana (sobretot a Beijing/Pequín), els peatons creuen per tot arreu (deuen sortir de les classes de kung-fu amb ganes de posar-se a prova), les bicis circulen entre el trànsit com si estiguessin esquivant arbres d'un bosc i la gent ha canviat el concepte de fer cues pel de "be water my friend" (si tens una fila de gent davant -de guiris, que no els autòctons no en fan- filtra't com l'aigua i vés avançant encara que no hi hagi espai físic). També és curiós veure com al vespre van apareixent paradetes de iaies Maries fent boletes d'arròs o fregint pinxets de carn per vendre. Una cosa que també impressiona és l'afició que tenen els xinesos a escopir. Sortosament tenen l'amabilitat d'escurar-se sorollosament la gola abans, així pots apartar-te de la trajectòria de l'element en qüestió. Això contrasta bastant amb l'obsessió que tenen per escombrar el terra. Pots trobar-te el terra tot escopit, però no hi trobaràs ni una fulla ni un paperet. Jo quasi que prefereixo el segon!

I, uff..., hi ha moltes coses per explicar. Ja ho aniré fent mica a mica, en còmodes entregues xD.




29 de setembre 2007

Cap al Regne del Mig!


Us informo que el bloc estarà unes dues setmanes sense actualitzar-se. Ja sé que això no és cap novetat, la majoria de les vegades deixo els posts per final de mes i passen més de 15 dies sense cap novetat, jeje. Però aquesta vegada és diferent, el motiu de no actualitzar no serà perquè em faci mandreta posar-me escriure (mira que se m'acudeixen moltes coses per escriure, però quan penso que m'he de posar davant l'ordinador a teclejar... --> zzz... ), sinó que serà perquè... estaré fora! Molt lluny! Mooooooooolt lluny!!! Llunyíssim! Me'n vaig a la Xina!

Hi vaig amb la family, de vacances. Passarem uns dies a Beijing (tinc una cosina que està estudiant allà) i després farem un tour turístic pel país (Xi'an, Guilin, Hangzhou i Shangai). Wow, jo donant voltes per un país tan gran, tan diferent i amb tanta gent! Em fa molta il·lu ^^ . I així quedarà una mica compensat l'estiu tan lletjot que he passat. Àsia és un continent que tinc moltes ganes de visitar. Vaig estar-hi quan vaig visitar Istambul, però vaja, és allò que si estàs a un costat del riu ets a Europa i si estàs a l'altre a Àsia. O sigui que realment no hi he estat. També em faria gràcia anar al Japó, però això ho deixarem per més endavant :p .

Quan he preguntat per coses sobre la Xina a gent que hi ha anat, el primer que m'han contestat és que està bruta i fa pudor. Es veu que això de la mala olor marca, perquè tots tots tots, sense cap excepció, m'ho han remarcat. Bé, doncs ens hi haurem d'acostumar, què hi farem. Quan arribem a Barcelona ja tirarem tota la roba a la rentadora (això si no es perd la maleta, amb la d'avions que hem d'agafar crec que tenim moltes possibilitats :s ).

Com estaré dues setmanes fora... em saltaré dues setmanes de classe! Uoo! La veritat és que mai m'havia saltat tants dies, ni a l'escola, ni a la uni, ni enlloc. Semblaré una campanera! Per sort tots els profes han estat amables i en principi no hi haurà cap problema. Qui ho té més xungo és la meva germana, pobreta.

Doncs re, en breu començaré a fer les maletes (a veure si no em deixo el pijama, que seeeempre me'l deixo, sembla que col·leccioni pijames dels llocs on vaig jo!) i alehop! Cap al Prat! I aquesta vegada no serà fent de taxista (aquest any dec haver fet més de deu anades i tornades al Prat, l'última fa menys d'una setmana). Quan torni ja explicaré què tal i penjaré fotos ben xules :) . I si algú vol algo d'allà que ho digui :D . Aiiishhh, quins neeervis per marxar!!!!

Fins aviat!!! 很快再见。

31 de juliol 2007

Introducció al japonès III: l'escriptura


Actualment, a l’escriptura japonesa s’utilitzen tant els kanjis, el hiragana i el katakana. Els kanjis serveixen per representar substantius, arrels de verbs i adjectius. N’hi ha més de 7.000, tot i que “sols” uns 2.000 són de coneixement obligatori. Els dos sil·labaris, hiragana i katakana, tot i compondre’s de les mateixes síl·labes (42 síl·labes, 5 vocals i 1 consonant), tenen funcions molt diferents. El hiragana, d’estil suau i arrodonit, serveix per escriure les declinacions de noms i verbs, partícules gramaticals i paraules que no tinguin kanji. També s’usa per transcriure fonèticament els kanjis en cas que no se sàpiga com llegir-los (bàsicament es fa en textos infantils i dirigits a persones que estan aprenent japonès). El katakana, d’estil més angular, s’utilitza principalment per escriure paraules estrangeres (la meitat del vocabulari japonès és importat) i onomatopeies.

13 de juliol 2007

El bloc fa un any!


Uoooooo! Avui el bloc fa un anyet!!! Quina emoció! I per commemorar aquesta data tan assenyalada li he fet un mini canvi de look. Ara ja té una imatge títol pròpia i he canviat la imatge del perfil per una de més simpàtica. També he actualitzat l'estructura interna del bloc a la nova versió de Blogger, però els canvis exteriors que comporta aquesta actualització són mínims. Espero que us agradi el nou títol! Aquí podeu veure l'estil 2006-2007 del blog i al costat l'estil 2007-2008 :p .



Ha estat un any en el què he escrit un total de 38 missatges, una mica més de tres missatges al mes. La veritat és que m'havia proposat escriure un mínim de tres entrades al mes, però veig que al setembre, desembre i juny no vaig arribar a aquest mínim. Jups. Aquest juny pensava que n'havia escrit tres, suposo que entre els exàmens i tot això em vaig despistar, snif (per cert, ho he aprovat tot :D ). A veure si l'any que ve m'aplico i escric cada mes tres (o més) missatges. Pel que fa a les llengües en què he escrit, guanya la catalana (òbviament ;) ) amb 16 entrades, després l'anglesa amb 11, la castellana amb 8 i finalment l'alemanya amb 6. A veure si algun dia puc arribar a fer una entrada en japonès (la setmana passada vaig fer un curset!), jeje. L'entrada amb més èxit ha estat clarament la de les mosques flotants, va rebre moltes visites a través del Google.


De visites n'he rebudes 2.000. OoOOh! La majoria de Catalunya. Les més curioses: Japó, Xina, Austràlia, Índia, Sudamèrica... Llàstima que cada any es reinicialitza el mapa amb les visites de tot el món. Ale, a començar de nou! :)

30 d’abril 2007

Efectes del corrent elèctric al cos humà


Actualment l’electricitat forma part de la nostra vida. En principi això no hauria de suposar cap risc per a nosaltres, els aparells i dispositius elèctrics porten proteccions i aïllaments per tal que no ens electrocutem. Però a tots ens ha passat alguna la vegada el corrent o, si més no, coneixem algú a qui sí.

Una persona s’electritza quan forma part d’un circuit elèctric i la corrent circula pel seu cos. Aquest fet pot tenir diversos efectes tals com lesions físiques secundàries (cops, caigudes), tetanització (moviment incontrolat dels músculs), cremades (poden ser de diversos graus) i mort per electrocució. La mort causada pel pas d’electricitat és deguda principalment a fibril·lació ventricular (moviment incontrolat i no conjunt de les cèl·lules cardíaques que fa que el cor no bombegi amb prou força la sang) seguit d’asfíxia (el corrent afecta al centre regulador respiratori).

La gravetat de l’efecte elèctric sobre el cos és proporcional a la intensitat del corrent i el temps d’exposició. Altres factors que també hi influeixen, però en menys mesura, són el tipus de corrent (continu o altern), la direcció del corrent (ascendent, descendent o longitudinal), la impedància del cos i la freqüència del corrent.

Experimentalment s’han pogut determinar diferents llindars relacionant el temps d’exposició i la intensitat del corrent. En corrent altern s’ha situat el llindar de percepció (sensació de pas de corrent) en 0’5 mA, independentment del temps d’exposició. El llindar en què ja no es poden deixar anar els elèctrodes varia de 10 a 200 mA segons el temps d’exposició. I, finalment, tenim el més perillós de tots: el llindar de fibril·lació ventricular. Varia segons el temps; en cas d’estar exposat uns 5 segons rondarà els 50 mA, mentre que si el temps d’exposició és mínim es troba als 500 mA. Cal destacar que els valors comentats fan referència a si el tipus de corrent és altern. En cas de ser continu els llindars són força més elevats; és a dir, el corrent continu és, en general, menys perillós que l'altern.

Font: Corriente eléctrica: efectos al atravesar el organismo humano (Luis Pérez Gabarda)

16 d’abril 2007

Introducció al japonès II: història de la llengua


El japonès (“nihongo”) és la llengua oficial del Japó, però també s’usa a Hawaii, a Califòrnia i al Brasil. La parlen uns 128 milions de persones i és la 8ena llengua amb més parlants del món. Té moltes variants dialectals, però la considerada oficial és la de Tokio, la capital. A diferència de la majoria de llengües del món no es coneixen les seves arrels, és per això que se la considera una “llengua aïllada”. Té similituds amb el coreà, el turc i el finès en tant que és una llengua aglutinant, és a dir, que forma les paraules afegint prefixos, sufixos i/o radicals a un radical.



Por exemple, donats els radicals d’amunt, quin significat creieu que té la unió d’ambdós? Es podria suposar que una dona-nen és una nena. No és un mal raonament, però el mode de pensar japonès no és lògic sinó vital, un mode gens conegut en el pensament occidental. Els dos radicals representen una dona i un nen. Hi ha alguna cosa que mostri més amor que una mare amb el seu fill? Per això el significat d’aquest ideograma no és el de nena, sinó el d’agradar o estimar.

Japó va començar a ser habitat cap a l’any 2.500 aC per pobles siberians. Al cap de nou segles havien desenvolupat una llengua pròpia (completament diferent de la parlada a Sibèria o a la Xina), anomenada Yamato. Donat que l’arxipèlag japonès està molt aïllat i no va patir invasions, la llengua va restar molt temps sense patir cap mena d’influència exterior.

Com als inicis de tota llengua, el Yamato inicialment sols era parlada. Quan el nivell cultural del poble japonès era prou elevat com per desenvolupar l’escriptura, van patir una gran influència asiàtica. Savis coreans van portar l’escriptura xinesa al Japó. Com que el Yamato escrit encara estava molt verd, l’any 405 aC el poble japonès acabà adoptant els ideogrames xinesos com a forma oficial d’escriptura. Aquests ideogrames passaren a anomenar-se “kanji” (literalment significa “caràcter xinès”). Alguns ideogrames no van patir cap modificació ni simplificació i van conservar el significat xinès original; per escriure “muntanya” en japonès s’utilitza l’antic ideograma xinès. En altres casos s’utilitzà la fonètica xinesa dels ideogrames per representar les síl·labes del japonès parlat. La simplificació d’aquests ideogrames va originar els dos sil·labaris japonesos: el hiragana i el katakana.

18 de març 2007

Fòrum de les Tecnologies de la Informació 2007



Entre els dies 19 i 28 de març es celebra al Campus Nord de la UPC (Barcelona) el “Fòrum de les Tecnologies de la Informació”, un punt de trobada entre empreses del sector de les TI i estudiants d’enginyeria, en informàtica majoritàriament.

Durant una setmana es duran a terme unes conferències o workshops on les empreses expliquen coses com què fan, quin tipus de projectes realitzen, quines tecnologies fan servir, etc. També es realitzen actes més participatius tals com els “cafès col·loqui”. Aquests consisteixen en una reunió entre uns 10 estudiants i personal de recursos humans on es tracten temes relacionats amb els llocs de treball que ofereixen: ambient de l’empresa, sou, carreres professionals, formació, etc. Podeu apuntar-vos als workshops o cafès seguint aquest link.

Però el més espectacular del Fòrum és el dia dels estands. Es munta una carpa amb estands per cada una de les empreses i, durant tot el dia, els estudiants van a donar-hi un tomb per tal de parlar i informar-se de les diferents empreses i, si ho creuen convenient, deixar-los el seu currículum. També hi ha qui aprofita per proveir-se de bolígrafs, llapis i regalets varis, jeje.


El Fòrum està organitzat per estudiants de la Facultat d’Informàtica de Barcelona. Jo l’any passat ja vaig col·laborar-hi i, tot i haver acabat la carrera ja, aquest he tornat dedicar unes quantes horetes al Fòrum. La veritat és que espero que tota la feina feta sigui útil i la gent sàpiga aprofitar-la.

Recordeu que esteu tots invitats a participar al Fòrum!!!

18 de febrer 2007

Restaurant on no anar


La veritat és que no tenia intenció d’escriure aquesta entrada, però les circumstàncies m’han obligat a fer-ho. Serà la primera crítica gastronòmica que faig al meu blog, quina emoció! Doncs comencem!

Dissabte passat vaig anar a menjar a un restaurant xinès, concretament al que hi ha al carrer Balmes 13 de Barcelona, “Central nou” o algo així es diu. Com érem un grup de 15 persones ens van fer un menú tancat: per 11 euros ens van portar 3 primers, 3 segons, beguda i postres. Un preu baratet per tant menjar, estava clar que de boníssima qualitat no seria. I efectivament; el menjar no era immenjable però vaja, massa bo no estava. Jo vaig anar agafant una miqueta d’aquí una miqueta d’allà. Doncs bé, vam acabar, vam marxar i tots feliços.

Els problemes van venir al vespre del dia següent, quan va començar a fer-me mal la panxa. Vaig passar una nit dolenta, traient i traient tot el que havia menjat. Està clar que alguna cosa que vaig menjar allà estava dolenta. I no és que jo tingui un estómac delicat, tan sols en recordo una de vegada amb problemes similars: quan vaig beure llet feta malbé (mea culpa).

Conclusió de tot plegat: us recomano aferrissadament eviteu aquest restaurant.

07 de gener 2007

Esperança de vida


Setè dia de l’any i primera entrada del 2007 al blog. Han anat bé les festes? Heu hagut de menjar molt? Molts regals? Espero que us ho hagueu passat bé. Jo sí, sempre està bé fer festa. I la veritat és que m’ho passo bé decorant, jiiiji! Avui ja tocarà treure-ho tot i dilluns... a la uni altra vegada. I dins de res exàmens! Aish...

Doncs en aquest primer post de l’any comentaré un estudi fet per la CIA que vaig trobar curiós. Sabeu quin és el país amb major esperança de vida? Japó? Suècia? Austràlia? No! Andorra! Andorra es troba en primera posició amb una esperança de 83’5 anys, seguida de Macau (82) i San Marino (81’7). Tots tres són països petitets amb poca població. Deu ser que com menys gent hi ha, millor et cuiden! El que també crida l’atenció és la diferencia entre homes i dones. La mitjana de vida d’una dona a Andorra és de 86’6 anys, mentre que la d’un home de 80’6. Deu ni do la diferència. Però vaja, no és res nou, jo sempre he sentit a dir que les dones “duren” més però amb menys qualitat de vida (tenen més dolors i estan més “fetes malbé” en general).

Espanya es troba a la 19ena posició amb una esperança de vida mitja de 79’6 anys. Si Catalunya fos un estat (que no ho és, cosa que no vol dir que no sigui una nació) es trobaria a la 5ena posició, darrera del Japó, amb 80’9 anys de mitjana. A Barcelona, on visc jo, l’edat mitjana que viu la gent són 81 anys.

Però vaja, el que tenen les estadístiques és que són això, estadístiques, mitjanes fetes amb molta gent. Hi haurà qui durarà més i hi haurà qui menys. El que hem de fer tots és cuidar-nos bé, fer esport, conduir sense anar beguts i no fumar per tal de viure moooolts anys i de pas pujar la mitjana catalana, jeje.

23 de desembre 2006

Bon Nadal i feliç any nou!


Merry Christmas and happy new year! Feliz Navidad y próspero año nuevo! Fröhliche Weihnachten und glückliches neues Jahr!



Joyeux Noël et bonne année! Shinnen omedeto! Kurimasu omedeto! Zorionak eta Urte Berri On! Kung His Hsin Nien bing Chu Shen Tan! Bon Nadal e bo ani novo! Gajan Kristnaskon & bonan Navjaron! Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva i s Novim Godom! Buone Natale e felice anno nuovo! Pax hominibus bonae voluntatis! Sen Dan Fai Lok, Sang Nian Fai Lok! Polit nadal e bona annada! Boas festas e um feliz ano novo! Bachtalo krecunu Thaj Bachtalo Nevo Bers!

12 de desembre 2006

Introducció al japonès: teoria lingüística


Des de fa algun temps estic interessada en la llengua japonesa. Quan tinc temps i ganes l'estudio una mica. He pensat que us puc explicar una mica el seu funcionament perquè crec que és una llengua molt interessant i sorprenent per la gent occidental (com qualsevol altra llengua oriental). És molt diferent de les llengües que ens envolten normalment (que deriven del llatí) i conèixer-la ens fa veure que moltes coses que sovint donem per suposat en una llengua, realment no són universals.

La llengua d'un poble reflexa la seva cultura. Per tant, per poder entendre i dominar totalment un idioma hem de conèixer la societat que el parla. Nosaltres compartim a grans trets la cultura de les llengues que ens són més properes: anglès, francès, italià... AIxò fa que els majors problemes a l'hora d'estudiar-les siguin de caire lèxic (vocabulari). En l'estudi del japonès, en canvi, ens trobem amb molts altres problemes a part dels anteriors: fonològics (com es llegeixen les paraules), morfo-sintàctics (gramàtica, com es construeixen les frases), semàntics (el significat d'una paraula o frase per a ells) i pragmàtic (regles implícites dins la seva societat). Perquè veieu més clarament els problemes enumerats posaré un exemple (no és meu, l'he extret d'un curset de japonès):

El cap dels Shivashi es reuneix amb el subcap i li pregunta:



Què ha contestat el subcap?

1. (fonologia) Primer hem de saber com "sona" el què ha dit. Mirant un diccionari veiem que la resposta del subcap sona així: "phsit shihashi gor brok särr babwe fyp" .

2. (lèxic) Però... què signifiquen aquestes paraules? Mirant el mateix diccionari deduim que:
phsit = mirar
Shivashi = Shivashi
gor = abans
brok = no
särr = aigua
Babwe = Babwe
fyp = córrer

Amb que ens queda: "Mirar Shivashi abans no aigua Babwe córrer".

3. (morfo-sintaxi) Si estudiéssim qualsevol llengua indoeuropea segurament ja entendríem o intuiríem el significat de la frase. Però els Shivashi viuem moooooolt lluny i tenen una cultura molt diferent a la nostra. Llegint la frase anterior ens quedem gairebé igual que abans. Necessitem coneixements gramàtics de la seva llengua. Si ordenem la frase com l'ordenaríem en català (Subjecte, verb i complements) quedaria: "Shivashi mira-córrer aigua per Babwe".

4. (semàntica) Vaja, quin disgust, ni així entenem què ha dit. Ens falta saber com veuen el món els Shivashis:
- Sabem que els shivashis estan obsessionats amb l'aigua (viuen al desert) i, per tant, quan miren córrer l'aigua és que estan explorant un terres llunyanes.
- Ens hem enterat també que els shivashis saben que al llunyà oest hi ha una enorme selva plena de rius i llacs. És una selva gairebé mítica on ningú ha arribat mai. Però quan diuen que estan explorant pel bosc de Babwe significa que estan explorant per l'oest.

Sabent tot això, la frase del subcap vindria a ser: "Shivashi està explorant per l'oest".

5. (pragmàtic) Encara no entenem del tot què vol dir el subcap. Està clar que necessitem algun nivell més de coneixement.
a) Què es pot fer i què no en societat?
- En shivashi està molt mal vist contestar amb monosíl·labs a gent de rang superior (aquí també passa una mica).
- És molt més educat donar una explicació, positiva o negativa, a la pregunta.

b) Conclusions i deduccions lògiques
- Tot shivasi sap que quan es va a explorar mai es va amb menys de 35 persones.
> Per tant, si ajuntem la frase "Shivashi està explorant per l'oest" amb el coneixement anterior, deduïm que: Més de 34 shivashis estan explorant per l'oest.
- Tot shivashi sap que la seva tribu (en extinsió) no consta de més de 50 membres.
> Aquí deduïm que més de la meitat de la tribu està explorant per l'oest.
- Tot shivashi sap que per reunir el consell es necessita que hi sigui present la meitat de la tribu més el cap.
> Amb aquesta informació podem, per fi, saber què ha dit el subcap: "No es pot reunir el consell perquè més de la meitat de la tribu Shivashi està explorant per l'oest".


El subcap Shivashi ha fet totes aquestes deduccions de manera automàtica. No és que sigui més llest que nosaltres, en realitat tots ho fem sense adonar-nos. Si un shivashi vingués aquí i ens sentís conversar tindria els mateixos problemes que hem tingut per saber què volem dir.

La llengua japonesa és semblant a la Shivashi pel que fa a la necessitat de fer tantes deduccions i conèixer el pensament de la seva societat, aquí rau la seva dificultat i necesitat d'estudiar-la conjuntament amb la seva sociedad, cultura i història.


Exemple extret de:
http://japones.info/gunkan/gunkan55/html/gunkan_base/base_gunkan.html

25 de novembre 2006

La vida interior de la cèl·lula


Un professor ens va recomanar veure aquest vídeo (The Inner life of the Cell). És una animació que van fer pels estudiants de Harvard que mostra l'extravasació d'un leucòcit (com un glòbul blanc surt del vas sanguini passant entre dues cèl·lules per anar a una inflamació). Es veu el leucòcit per dins (proteïnes, mitocòndries, el nucli, l'aparell de Golgi, etc.) i com modifica el seu citoesquelet per tal de deformar-se i poder travessar la paret.

El vídeo està molt ben fet; el disseny, la música, l'animació... M'encanta! Encara que no us interessi la biologia cel·lular, us el recomano totalment. És al·lucinant pensar que tenim tot això multiplicat per milions de vegades dins nostre (sense colorins ni musiqueta, eh) funcionant a la perfecció!



PD: Moníssimes les proteïnes transportadores de vesícules, amb peuets i tot! :p

25 d’octubre 2006

Visita a Figueres i a la Garrotxa


Fa unes setmanes vam anar a visitar Figueres i la zona volcànica de la Garrotxa. De Figueres vam veure una de les poques coses interessants que hi ha per veure: el museu Dalí. Està bé, però els 10 euros (7 amb carnet d’estudiant) del preu de l’entrada els vaig trobar excessius. Sobretot comparant el museu Dalí amb els londinencs National Gallery, British Museum o Tate Modern, tots ells impressionants i gratuïts.

El dia següent va tocar visitar la zona de la Garrotxa. Per començar a conèixer què anàvem a veure vam visitar el “museu” dels volcans. El documental que hi fan és molt divertit... per a nens de 6 anys (té sorpresa). Un cop proveïts de mapes de la zona i d’ametlles garapinyades (perquè no venen garapinyat sense ametlla?!) pel que pogués passar, vam endinsar-nos a peu a buscar volcans. Hi havia moltes excursions xules a fer, però per qüestions de temps (i de forma física :p ) sols en vam fer una. Dins el cràter del volcà vam passar una mica de por; la resta de gent no semblava tenir-ne (com es nota que no havien vist el documental!), així que vam fer el cor fort i vam descansar-hi una estoneta com si res.

Abans que s’acabés el dia vam passar per la fageda d’en Jordà. És un lloc que realment val la pena veure, meravellós i molt tranquil (sobretot si s’hi va a una hora en què els nens estiguin a l’escola).


En Joan Maragall va escriure-li el següent poema:
Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

25 de setembre 2006

El perquè d'aquesta llarga espera


"Gandula! - deveu pensar tots els afèrrims seguidors del meu blog - Mira que no actualitzar els Descosits en vint dies...". Doncs sí, no ho negaré pas, una mica ho sóc. Però com sempre, no tot és blanc ni negre. Ben cert és també que causes majors del més enllà (del cel) van impedir les actualitzacions. La nit del dimarts de fa dues setmanes va caure un llamp molt a prop de casa. Plaf! Va tremolar tot una mica, va saltar l'electricitat, va petar una tele, es va espatllar l'antena i... es va xamuscar el router! Nosaltres encara vam tenir sort, que a altres veïns, a part del router se'ls van espatllar totes les teles, la majoria de telèfons i fins i tot alguna vitroceràmica!

L'antena es va poder arreglar la setmana passada (oh sí, vaig estar una setmana sense tele i no la vaig trobar a faltar) però internet no ha estat fins ara que l'hem recuperat, gràcies al router que ens ha deixat un veí (que he hagut de tunnejar moltíssim perquè era de l'edat de pedra). Els senyors de Ya.com, que vam trucar fa dues setmanes per demanar un router nou, encara no han portat res. Uns altres veïns de Wanadoo van tenir més sort i al dia següent en tenien un de nou. I això que als de Ya se'ls va dir que necessitàvem el router amb urgència perquè ma mare treballa des de casa i ha d’enviar textos cada pocs dies. Ens hem queixat bastant i el màxim que hem obtingut ha estat la promesa que no ens cobraran aquest mes (juajua, ja sabem quant val el que diuen aquests...).

Com podeu veure, per culpa del llamp aquestes setmanes he estat una mica incomunicada i no he pogut ni actualitzar ni visitar el blog per veure si algú havia fet algun comentari (il•lusa de mi... Vergonyuts!!!). Recomanacions: si llampegueja desconnecteu electrodomèstics i ordinadors de la corrent, també els cables de xarxa i els de l'antena dels televisors. Jo a partir d’ara demanaré a Zeus que faci punteria a cals Ya.com.

25 d’agost 2006

La feina


Quina emoció, avui és el meu últim dia de feina! Vacancetes, uee! Començo a fer-les quan la majoria de gent està a punt d’acabar-les, jeje. El cap torna dilluns i jo ja no hi seré, m’estalviaré la pregunta de “què has fet aquests dies?”. Guai, perquè no he fet res. En tot l’agost he fet molt poqueta cosa. La feina que tenia la podria haver fet en un parell de setmanes. La vaig allargar una mica, però la veritat és que bastants dies de l’agost no he tingut res a fer, m’he avorrit força. Encara sort que tinc connexió a internet i he pogut anar navegant feliçment. La veritat, crec que el millor hauria estat que el cap em digués que havia de fer tal i tal cosa i que un cop acabades, ja no feia falta que tornés més. Perquè estar com he estat aquests dies (escalfant la cadira i navegant per internet) no crec que hagi servit de massa a ningú, ni a ells ni a mi.

He estat fent aquest conveni universitat-empresa des de l’octubre de l’any passat. Han estat 880 hores en total, fent, en general, quatre hores al dia. No sabria descriure amb exactitud quines eren les meves tasques principals. No he fet sempre el mateix tipus de coses, han anat variant bastant (segons la necessitat del meu cap). La majoria de vegades feia tasques una mica o poc relacionades amb el què he estudiat. I gran part de les vegades eren coses que em motivaven poc, la veritat. Però vaja, eren fàcils de fer i poques vegades m’he equivocat, el cap estava content.

Els companys en general han estat bé. Dels quatre que tenia, tres em queien bé; l’altre no massa. Llàstima d’aquest un. I llàstima que ha estat amb qui més m’he hagut de relacionar. Era un impresentable, gandul, amb molt morro i poc higiènic. Ecs ecs ecs! Sort que aquest últim mes no l’he vist cap dia, quin descans!

No me’n penedeixo d’haver treballat aquest anyet. No tenia experiència laboral seria i ara ja en tinc, quedarà bé al currículum. He après una mica com van les coses al món laboral, ja sé més o menys per on van els tirs i... he guanyat més dinerets dels que mai havia tingut :D . La feina ha estat fàcil, sols hi ha hagut un parell de dies amb MOLTA feina i, en comparació amb el d’altres convenis, el sou estava força bé.

És ben sabut, però, que tota cosa bona (començar “vacances”) té la seva part dolenta. Amb qui farà ara els cafelitos la pobra Montse? Qui m’explicarà les seves aventures coponenques cada dia? Qui m’ingressarà dinerets cada mes? Snif snif.