12 de desembre 2006

Introducció al japonès: teoria lingüística


Des de fa algun temps estic interessada en la llengua japonesa. Quan tinc temps i ganes l'estudio una mica. He pensat que us puc explicar una mica el seu funcionament perquè crec que és una llengua molt interessant i sorprenent per la gent occidental (com qualsevol altra llengua oriental). És molt diferent de les llengües que ens envolten normalment (que deriven del llatí) i conèixer-la ens fa veure que moltes coses que sovint donem per suposat en una llengua, realment no són universals.

La llengua d'un poble reflexa la seva cultura. Per tant, per poder entendre i dominar totalment un idioma hem de conèixer la societat que el parla. Nosaltres compartim a grans trets la cultura de les llengues que ens són més properes: anglès, francès, italià... AIxò fa que els majors problemes a l'hora d'estudiar-les siguin de caire lèxic (vocabulari). En l'estudi del japonès, en canvi, ens trobem amb molts altres problemes a part dels anteriors: fonològics (com es llegeixen les paraules), morfo-sintàctics (gramàtica, com es construeixen les frases), semàntics (el significat d'una paraula o frase per a ells) i pragmàtic (regles implícites dins la seva societat). Perquè veieu més clarament els problemes enumerats posaré un exemple (no és meu, l'he extret d'un curset de japonès):

El cap dels Shivashi es reuneix amb el subcap i li pregunta:



Què ha contestat el subcap?

1. (fonologia) Primer hem de saber com "sona" el què ha dit. Mirant un diccionari veiem que la resposta del subcap sona així: "phsit shihashi gor brok särr babwe fyp" .

2. (lèxic) Però... què signifiquen aquestes paraules? Mirant el mateix diccionari deduim que:
phsit = mirar
Shivashi = Shivashi
gor = abans
brok = no
särr = aigua
Babwe = Babwe
fyp = córrer

Amb que ens queda: "Mirar Shivashi abans no aigua Babwe córrer".

3. (morfo-sintaxi) Si estudiéssim qualsevol llengua indoeuropea segurament ja entendríem o intuiríem el significat de la frase. Però els Shivashi viuem moooooolt lluny i tenen una cultura molt diferent a la nostra. Llegint la frase anterior ens quedem gairebé igual que abans. Necessitem coneixements gramàtics de la seva llengua. Si ordenem la frase com l'ordenaríem en català (Subjecte, verb i complements) quedaria: "Shivashi mira-córrer aigua per Babwe".

4. (semàntica) Vaja, quin disgust, ni així entenem què ha dit. Ens falta saber com veuen el món els Shivashis:
- Sabem que els shivashis estan obsessionats amb l'aigua (viuen al desert) i, per tant, quan miren córrer l'aigua és que estan explorant un terres llunyanes.
- Ens hem enterat també que els shivashis saben que al llunyà oest hi ha una enorme selva plena de rius i llacs. És una selva gairebé mítica on ningú ha arribat mai. Però quan diuen que estan explorant pel bosc de Babwe significa que estan explorant per l'oest.

Sabent tot això, la frase del subcap vindria a ser: "Shivashi està explorant per l'oest".

5. (pragmàtic) Encara no entenem del tot què vol dir el subcap. Està clar que necessitem algun nivell més de coneixement.
a) Què es pot fer i què no en societat?
- En shivashi està molt mal vist contestar amb monosíl·labs a gent de rang superior (aquí també passa una mica).
- És molt més educat donar una explicació, positiva o negativa, a la pregunta.

b) Conclusions i deduccions lògiques
- Tot shivasi sap que quan es va a explorar mai es va amb menys de 35 persones.
> Per tant, si ajuntem la frase "Shivashi està explorant per l'oest" amb el coneixement anterior, deduïm que: Més de 34 shivashis estan explorant per l'oest.
- Tot shivashi sap que la seva tribu (en extinsió) no consta de més de 50 membres.
> Aquí deduïm que més de la meitat de la tribu està explorant per l'oest.
- Tot shivashi sap que per reunir el consell es necessita que hi sigui present la meitat de la tribu més el cap.
> Amb aquesta informació podem, per fi, saber què ha dit el subcap: "No es pot reunir el consell perquè més de la meitat de la tribu Shivashi està explorant per l'oest".


El subcap Shivashi ha fet totes aquestes deduccions de manera automàtica. No és que sigui més llest que nosaltres, en realitat tots ho fem sense adonar-nos. Si un shivashi vingués aquí i ens sentís conversar tindria els mateixos problemes que hem tingut per saber què volem dir.

La llengua japonesa és semblant a la Shivashi pel que fa a la necessitat de fer tantes deduccions i conèixer el pensament de la seva societat, aquí rau la seva dificultat i necesitat d'estudiar-la conjuntament amb la seva sociedad, cultura i història.


Exemple extret de:
http://japones.info/gunkan/gunkan55/html/gunkan_base/base_gunkan.html

25 de novembre 2006

La vida interior de la cèl·lula


Un professor ens va recomanar veure aquest vídeo (The Inner life of the Cell). És una animació que van fer pels estudiants de Harvard que mostra l'extravasació d'un leucòcit (com un glòbul blanc surt del vas sanguini passant entre dues cèl·lules per anar a una inflamació). Es veu el leucòcit per dins (proteïnes, mitocòndries, el nucli, l'aparell de Golgi, etc.) i com modifica el seu citoesquelet per tal de deformar-se i poder travessar la paret.

El vídeo està molt ben fet; el disseny, la música, l'animació... M'encanta! Encara que no us interessi la biologia cel·lular, us el recomano totalment. És al·lucinant pensar que tenim tot això multiplicat per milions de vegades dins nostre (sense colorins ni musiqueta, eh) funcionant a la perfecció!



PD: Moníssimes les proteïnes transportadores de vesícules, amb peuets i tot! :p

20 de novembre 2006

Algunos mangas


Hace pocos días fui al salón del Manga de Barcelona. Es divertido ir, hay muchas cosas (y personas) curiosas, y venden merchandising muy mono (algún día colgaré una foto de mis muñequitos, jeje). Lástima que este año había muchísima gente y no pude ver casi nada; era un poco agobiante.

Pues he pensado que ya que visité el salón del manga hace poco, estaría bien hablar de los mangas (para quien no sepa, los mangas son comics de estilo japonés, hechos la mayoría en Japón) que más me han gustado.

  • Rurouni Kenshin (Nobuhiro Watsuki): el protagonista es Kenshin, un guerrero que cometió numerosos asesinatos con tal de eliminar el gobierno de la era Edo. Ahora, en la nueva era Meiji, arrepentido de las muertes que causó, decide usar su espada proteger en vez de matar. Las historias que va viviendo son originales, enganchan y, aunque este manga es “serio”, hay algún que otro toque divertido. Los enemigos con que Kenshin y sus amigos protagonizan espectaculares batallas son todos muy dispares y, cosa sorprendente, no se limitan a ser “los malos”, sino el autor les ha dado personalidad e ideales propios. Paralelamente a la historia del protagonista, el autor aprovecha para acercarnos al Japón del siglo XVII. Así que, si queréis saber más del Japón antiguo ¡éste es vuestro manga!

  • Super GALS! Kotobuki Ran (Mihona Fuji): este es el manga con el que más he reído leyéndolo. Que risas! Si el primer manga que os he comentado estaba situado en el pasado, éste habla de la vida de chicas “fashion” del Japón actual. Es un poco superficial, pero la verdad es que es divertidísimo.

  • Black Jack (Osamu Tezuka): el autor de esta colección es considerado el “dios del manga”, ya que sentó las bases del manga que se hace en la actualidad. Esta historia habla de un cirujano que, a pesar de ser el más hábil de todo Japón, ejerce ilegalmente y es menospreciado por sus compañeros. Es un tipo amoral que cobra desorbitadas sumas a sus pacientes, que normalmente recurren a él con enfermedades que nadie más sabe curar. El autor, Osamu Tezuka, era médico, aunque no acabó ejerciendo por su dedicación al mundo manga.

  • Akira (Katsuhiro Otomo): en realidad este manga no es de mis favoritos. Sólo quería preguntar... alguien entendió el final? Que decepción!

01 de novembre 2006

My boyfriend takes care of me




... or does he just want to have a chubby girl?

25 d’octubre 2006

Visita a Figueres i a la Garrotxa


Fa unes setmanes vam anar a visitar Figueres i la zona volcànica de la Garrotxa. De Figueres vam veure una de les poques coses interessants que hi ha per veure: el museu Dalí. Està bé, però els 10 euros (7 amb carnet d’estudiant) del preu de l’entrada els vaig trobar excessius. Sobretot comparant el museu Dalí amb els londinencs National Gallery, British Museum o Tate Modern, tots ells impressionants i gratuïts.

El dia següent va tocar visitar la zona de la Garrotxa. Per començar a conèixer què anàvem a veure vam visitar el “museu” dels volcans. El documental que hi fan és molt divertit... per a nens de 6 anys (té sorpresa). Un cop proveïts de mapes de la zona i d’ametlles garapinyades (perquè no venen garapinyat sense ametlla?!) pel que pogués passar, vam endinsar-nos a peu a buscar volcans. Hi havia moltes excursions xules a fer, però per qüestions de temps (i de forma física :p ) sols en vam fer una. Dins el cràter del volcà vam passar una mica de por; la resta de gent no semblava tenir-ne (com es nota que no havien vist el documental!), així que vam fer el cor fort i vam descansar-hi una estoneta com si res.

Abans que s’acabés el dia vam passar per la fageda d’en Jordà. És un lloc que realment val la pena veure, meravellós i molt tranquil (sobretot si s’hi va a una hora en què els nens estiguin a l’escola).


En Joan Maragall va escriure-li el següent poema:
Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

19 d’octubre 2006

Deutsche Empfehlungen


Dieses Jahr besuche ich kein Deutschkurs mehr. Ich habe schon das letzte Goethe Instituts Niveau gemacht und jetzt weiss nicht wie ich mein deutsch üben kann. Ja, ich weiss, dass das beste wäre nach Deutschland zu fahren und den ganzen Tag deutsch benutzen. Aber ich studiere und habe mein Leben in Barcelona, ich kann nicht einfach nach Deutschland wegfahren (am Sommer könnte ich schon, aber jetzt nicht).

Deswegen habe ich gedacht, dass vielleicht kann mir jemand ein deutsches Buch, Film oder TV-Serie empfehlen (TV-Serien nur die Satellit emittierte). Lesen mag ich viel. Die letzte deutsche Bücher, die ich gelesen habe sind Thomas Brussigs „Am kürzeren Ende der Sonnenallee“ und Erich Maria Remarques „Die Nacht von Lissabon“ . Der Erste ist lustiger als der Zweiter, aber mir hat mehr „Die Nacht..“ gefallen. Es erzählt die Flucht ein deutscher Emigrant während der 2. Weltkrieg, gemischt mit eine bittersüβe Liebesgeschichte. Der Anfang der Buch fand ich anziehend:

Das dunkle Jahr 1942. Am nächtlichen Kai in Lissabon starrt ein Mann auf ein Schiff. Es könnte seine Rettung sein, aber er hat weder Visum noch Geld. Plötzlich bietet ihm ein Unbekannter zwei Schiffskarten an - unter einer Bedingung. Er will ihm in dieser Nacht seine Geschichte erzählen, die Geschichte seiner Flucht und seiner Liebe...

07 d’octubre 2006

Descuajaron un árbol II


Pese al título, desgraciadamente esta vez los "jardineros" del Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat no han cortado un árbol sino ocho. Sí, así, de golpe, de un día para otro. ¿Por qué? Misterio. Hubo gente que llamó al ayuntamiento pidiendo explicaciones. Dijeron que los árboles estaban muertos. Al cabo de algunos días, después de quejas de vecinos que días antes de ser talados habían visto los árboles perfectamente, cambiaron de versión. La segunda versión decía que los árboles estaban enfermos.

En la calle Raval de Sant Mateu había unos 15 árboles en cada lado. Los que han cortado son los ocho últimos del lado derecho. Esta calle tiene a la izquierda un solar y a la derecha la autopista AP2. Curiosamente, los árboles talados estaban al lado derecho tocando un cartel publicitario enfocado a la autopista.



Lo que yo creo es que los árboles estaban perfectamente y que el motivo de su tala es el de hacer espacio para poner más carteles al lado del que ya hay. Espero no tener razón, el tiempo dirá. Pero la gran afición del Ayuntamiento a poner carteles por toda la ciudad me hace temer lo peor :( . Por cierto, no es ilegal poner publicidad en las autopistas porque influye negativamente en la seguridad vial? Alguien lo puede confirmar?