Restaurant on no anar

La veritat és que no tenia intenció d’escriure aquesta entrada, però les circumstàncies m’han obligat a fer-ho. Serà la primera crítica gastronòmica que faig al meu blog, quina emoció! Doncs comencem!

Dissabte passat vaig anar a menjar a un restaurant xinès, concretament al que hi ha al carrer Balmes 13 de Barcelona, “Central nou” o algo així es diu. Com érem un grup de 15 persones ens van fer un menú tancat: per 11 euros ens van portar 3 primers, 3 segons, beguda i postres. Un preu baratet per tant menjar, estava clar que de boníssima qualitat no seria. I efectivament; el menjar no era immenjable però vaja, massa bo no estava. Jo vaig anar agafant una miqueta d’aquí una miqueta d’allà. Doncs bé, vam acabar, vam marxar i tots feliços.

Els problemes van venir al vespre del dia següent, quan va començar a fer-me mal la panxa. Vaig passar una nit dolenta, traient i traient tot el que havia menjat. Està clar que alguna cosa que vaig menjar allà estava dolenta. I no és que jo tingui un estómac delicat, tan sols en recordo una de vegada amb problemes similars: quan vaig beure llet feta malbé (mea culpa).

Conclusió de tot plegat: us recomano aferrissadament eviteu aquest restaurant.

Damien Rice - 9 crimes

A delicate and sad video for a delicate and sad song. Beautiful.

Exámenes

Moscas volantes

No se si a alguno os habrá pasado que a veces os parece ver una mosquita volando cerca vuestro pero al mirar mejor no hay nada. Espero que no, pero si es así, quizá tenéis las denominadas “moscas volantes”. Son puntitos o hilos negros que parecen estar encima del ojo, como un motita de polvo. Pero… ¿que son realmente? Mejor empezamos por el principio: el funcionamiento de la vista.

El órgano de la visión es el ojo. Está formado por tres capas superpuestas: esclerótica (la parte blanca del ojo), coroide y retina. La primera tiene una función defensiva, la segunda nutritiva y la tercera sensitiva. Nos centraremos en la tercera, que es la que realmente nos hace ver. La luz que entra por la pupila se proyecta en la tercera capa, la retina, que está formada por 120 millones de conos y 7 de bastones. Los conos y bastones son las células que “ven”, ya que son las únicas capaces de transformar la luz en impulsos eléctricos.


Entre el cristalino y la retina se encuentra una masa gelatinosa encargada de mantener la forma esférica del ojo, el humor vítreo. Obviamente es transparente, sino no veríamos nada porque los rayos de luz no llegarían a la retina. Las moscas volantes no son más que trocitos de célula que se han desprendido de la retina y se han quedado atrapados, nadando felizmente, en el humor vítreo. Esto hace que los rayos que se cruzan con uno de estos trocitos se pierdan, cosa que produce una sombra en la retina y la consiguiente “mosca” oscura en la visión. Las moscas volantes son molestas pero no graves, a no ser que vayan acompañadas de destellos de luz o los puntos negros estén siempre fijos en el mismo sitio. Si es así se debe ir corriendo al oftalmólogo, ya que podría tratarse de un desprendimiento de retina, cosa mala.

Las moscas votantes suelen verse mucho si miramos un fondo simple y claro (pared blanca, cielo…) y son MUY molestas. Desgraciadamente quien tenga estas moscas tendrá que aprender a convivir con ellas hasta que el cerebro se acostumbre y deje de verlas (cosa difícil porque cuando las ves, más que ignorarlas te obsesionas con ellas), ya que operar conlleva demasiado peligro.

Quien las tenga, pues paciencia y quien no… que disfrute de su visión sin tropezones!!!

Esperança de vida

Setè dia de l’any i primera entrada del 2007 al blog. Han anat bé les festes? Heu hagut de menjar molt? Molts regals? Espero que us ho hagueu passat bé. Jo sí, sempre està bé fer festa. I la veritat és que m’ho passo bé decorant, jiiiji! Avui ja tocarà treure-ho tot i dilluns... a la uni altra vegada. I dins de res exàmens! Aish...

Doncs en aquest primer post de l’any comentaré un estudi fet per la CIA que vaig trobar curiós. Sabeu quin és el país amb major esperança de vida? Japó? Suècia? Austràlia? No! Andorra! Andorra es troba en primera posició amb una esperança de 83’5 anys, seguida de Macau (82) i San Marino (81’7). Tots tres són països petitets amb poca població. Deu ser que com menys gent hi ha, millor et cuiden! El que també crida l’atenció és la diferencia entre homes i dones. La mitjana de vida d’una dona a Andorra és de 86’6 anys, mentre que la d’un home de 80’6. Deu ni do la diferència. Però vaja, no és res nou, jo sempre he sentit a dir que les dones “duren” més però amb menys qualitat de vida (tenen més dolors i estan més “fetes malbé” en general).

Espanya es troba a la 19ena posició amb una esperança de vida mitja de 79’6 anys. Si Catalunya fos un estat (que no ho és, cosa que no vol dir que no sigui una nació) es trobaria a la 5ena posició, darrera del Japó, amb 80’9 anys de mitjana. A Barcelona, on visc jo, l’edat mitjana que viu la gent són 81 anys.

Però vaja, el que tenen les estadístiques és que són això, estadístiques, mitjanes fetes amb molta gent. Hi haurà qui durarà més i hi haurà qui menys. El que hem de fer tots és cuidar-nos bé, fer esport, conduir sense anar beguts i no fumar per tal de viure moooolts anys i de pas pujar la mitjana catalana, jeje.

Bon Nadal i feliç any nou!

Merry Christmas and happy new year! Feliz Navidad y próspero año nuevo! Fröhliche Weihnachten und glückliches neues Jahr!



Joyeux Noël et bonne année! Shinnen omedeto! Kurimasu omedeto! Zorionak eta Urte Berri On! Kung His Hsin Nien bing Chu Shen Tan! Bon Nadal e bo ani novo! Gajan Kristnaskon & bonan Navjaron! Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva i s Novim Godom! Buone Natale e felice anno nuovo! Pax hominibus bonae voluntatis! Sen Dan Fai Lok, Sang Nian Fai Lok! Polit nadal e bona annada! Boas festas e um feliz ano novo! Bachtalo krecunu Thaj Bachtalo Nevo Bers!

Introducció al japonès: teoria lingüística

Des de fa algun temps estic interessada en la llengua japonesa. Quan tinc temps i ganes l'estudio una mica. He pensat que us puc explicar una mica el seu funcionament perquè crec que és una llengua molt interessant i sorprenent per la gent occidental (com qualsevol altra llengua oriental). És molt diferent de les llengües que ens envolten normalment (que deriven del llatí) i conèixer-la ens fa veure que moltes coses que sovint donem per suposat en una llengua, realment no són universals.

La llengua d'un poble reflexa la seva cultura. Per tant, per poder entendre i dominar totalment un idioma hem de conèixer la societat que el parla. Nosaltres compartim a grans trets la cultura de les llengues que ens són més properes: anglès, francès, italià... AIxò fa que els majors problemes a l'hora d'estudiar-les siguin de caire lèxic (vocabulari). En l'estudi del japonès, en canvi, ens trobem amb molts altres problemes a part dels anteriors: fonològics (com es llegeixen les paraules), morfo-sintàctics (gramàtica, com es construeixen les frases), semàntics (el significat d'una paraula o frase per a ells) i pragmàtic (regles implícites dins la seva societat). Perquè veieu més clarament els problemes enumerats posaré un exemple (no és meu, l'he extret d'un curset de japonès):

El cap dels Shivashi es reuneix amb el subcap i li pregunta:

Què ha contestat el subcap?

1. (fonologia) Primer hem de saber com "sona" el què ha dit. Mirant un diccionari veiem que la resposta del subcap sona així: "phsit shihashi gor brok särr babwe fyp" .

2. (lèxic) Però... què signifiquen aquestes paraules? Mirant el mateix diccionari deduim que:
phsit = mirar
Shivashi = Shivashi
gor = abans
brok = no
särr = aigua
Babwe = Babwe
fyp = córrer

Amb que ens queda: "Mirar Shivashi abans no aigua Babwe córrer".

3. (morfo-sintaxi) Si estudiéssim qualsevol llengua indoeuropea segurament ja entendríem o intuiríem el significat de la frase. Però els Shivashi viuem moooooolt lluny i tenen una cultura molt diferent a la nostra. Llegint la frase anterior ens quedem gairebé igual que abans. Necessitem coneixements gramàtics de la seva llengua. Si ordenem la frase com l'ordenaríem en català (Subjecte, verb i complements) quedaria: "Shivashi mira-córrer aigua per Babwe".

4. (semàntica) Vaja, quin disgust, ni així entenem què ha dit. Ens falta saber com veuen el món els Shivashis:
- Sabem que els shivashis estan obsessionats amb l'aigua (viuen al desert) i, per tant, quan miren córrer l'aigua és que estan explorant un terres llunyanes.
- Ens hem enterat també que els shivashis saben que al llunyà oest hi ha una enorme selva plena de rius i llacs. És una selva gairebé mítica on ningú ha arribat mai. Però quan diuen que estan explorant pel bosc de Babwe significa que estan explorant per l'oest.

Sabent tot això, la frase del subcap vindria a ser: "Shivashi està explorant per l'oest".

5. (pragmàtic) Encara no entenem del tot què vol dir el subcap. Està clar que necessitem algun nivell més de coneixement.
a) Què es pot fer i què no en societat?
- En shivashi està molt mal vist contestar amb monosíl·labs a gent de rang superior (aquí també passa una mica).
- És molt més educat donar una explicació, positiva o negativa, a la pregunta.

b) Conclusions i deduccions lògiques
- Tot shivasi sap que quan es va a explorar mai es va amb menys de 35 persones.
> Per tant, si ajuntem la frase "Shivashi està explorant per l'oest" amb el coneixement anterior, deduïm que: Més de 34 shivashis estan explorant per l'oest.
- Tot shivashi sap que la seva tribu (en extinsió) no consta de més de 50 membres.
> Aquí deduïm que més de la meitat de la tribu està explorant per l'oest.
- Tot shivashi sap que per reunir el consell es necessita que hi sigui present la meitat de la tribu més el cap.
> Amb aquesta informació podem, per fi, saber què ha dit el subcap: "No es pot reunir el consell perquè més de la meitat de la tribu Shivashi està explorant per l'oest".


El subcap Shivashi ha fet totes aquestes deduccions de manera automàtica. No és que sigui més llest que nosaltres, en realitat tots ho fem sense adonar-nos. Si un shivashi vingués aquí i ens sentís conversar tindria els mateixos problemes que hem tingut per saber què volem dir.

La llengua japonesa és semblant a la Shivashi pel que fa a la necessitat de fer tantes deduccions i conèixer el pensament de la seva societat, aquí rau la seva dificultat i necesitat d'estudiar-la conjuntament amb la seva sociedad, cultura i història.

Exemple extret de:
http://japones.info/gunkan/gunkan55/html/gunkan_base/base_gunkan.html