Porto ja un parell de dies que pel matí estic mig endormiscada (bueno, totalment endormiscada) perquè vaig a dormir més tard del que acostumo a fer normalment. Per la nit començo a llegir el llibre "Tokio blues" (en realitat es diu "Norwegian Wood", però es veu que aquí a Espanya algú es va inspirar i li va canviar el nom, com passa també amb moltes pel·lícules) i no paro fins que els meus ullets no aguanten més.La novel·la està ambientada al Tokio dels anys seixanta, tot i que no per això la sento llunyana. Molt al contrari. El teló de fons podria ser perfectament la Barcelona del 2006. És un llibre a petita escala, íntim. No tracta de grans aventures ni coses espectaculars. Està escrit fredament en primera persona per un jove d'uns 20 anys. Explica com va buscant-se a ell mateix i els entrecreuaments amb diversos personatges, tots ells amb una psicologia molt treballada, tots ells amb parts fosques que fan reflexionar sobre si realment hi ha algú que pugui considerar-se 'normal' o si tots tenim un punt de bogeria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada