Bon Nadal i feliç any nou!

Merry Christmas and happy new year! Feliz Navidad y próspero año nuevo! Fröhliche Weihnachten und glückliches neues Jahr!



Joyeux Noël et bonne année! Shinnen omedeto! Kurimasu omedeto! Zorionak eta Urte Berri On! Kung His Hsin Nien bing Chu Shen Tan! Bon Nadal e bo ani novo! Gajan Kristnaskon & bonan Navjaron! Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva i s Novim Godom! Buone Natale e felice anno nuovo! Pax hominibus bonae voluntatis! Sen Dan Fai Lok, Sang Nian Fai Lok! Polit nadal e bona annada! Boas festas e um feliz ano novo! Bachtalo krecunu Thaj Bachtalo Nevo Bers!

Introducció al japonès: teoria lingüística

Des de fa algun temps estic interessada en la llengua japonesa. Quan tinc temps i ganes l'estudio una mica. He pensat que us puc explicar una mica el seu funcionament perquè crec que és una llengua molt interessant i sorprenent per la gent occidental (com qualsevol altra llengua oriental). És molt diferent de les llengües que ens envolten normalment (que deriven del llatí) i conèixer-la ens fa veure que moltes coses que sovint donem per suposat en una llengua, realment no són universals.

La llengua d'un poble reflexa la seva cultura. Per tant, per poder entendre i dominar totalment un idioma hem de conèixer la societat que el parla. Nosaltres compartim a grans trets la cultura de les llengues que ens són més properes: anglès, francès, italià... AIxò fa que els majors problemes a l'hora d'estudiar-les siguin de caire lèxic (vocabulari). En l'estudi del japonès, en canvi, ens trobem amb molts altres problemes a part dels anteriors: fonològics (com es llegeixen les paraules), morfo-sintàctics (gramàtica, com es construeixen les frases), semàntics (el significat d'una paraula o frase per a ells) i pragmàtic (regles implícites dins la seva societat). Perquè veieu més clarament els problemes enumerats posaré un exemple (no és meu, l'he extret d'un curset de japonès):

El cap dels Shivashi es reuneix amb el subcap i li pregunta:

Què ha contestat el subcap?

1. (fonologia) Primer hem de saber com "sona" el què ha dit. Mirant un diccionari veiem que la resposta del subcap sona així: "phsit shihashi gor brok särr babwe fyp" .

2. (lèxic) Però... què signifiquen aquestes paraules? Mirant el mateix diccionari deduim que:
phsit = mirar
Shivashi = Shivashi
gor = abans
brok = no
särr = aigua
Babwe = Babwe
fyp = córrer

Amb que ens queda: "Mirar Shivashi abans no aigua Babwe córrer".

3. (morfo-sintaxi) Si estudiéssim qualsevol llengua indoeuropea segurament ja entendríem o intuiríem el significat de la frase. Però els Shivashi viuem moooooolt lluny i tenen una cultura molt diferent a la nostra. Llegint la frase anterior ens quedem gairebé igual que abans. Necessitem coneixements gramàtics de la seva llengua. Si ordenem la frase com l'ordenaríem en català (Subjecte, verb i complements) quedaria: "Shivashi mira-córrer aigua per Babwe".

4. (semàntica) Vaja, quin disgust, ni així entenem què ha dit. Ens falta saber com veuen el món els Shivashis:
- Sabem que els shivashis estan obsessionats amb l'aigua (viuen al desert) i, per tant, quan miren córrer l'aigua és que estan explorant un terres llunyanes.
- Ens hem enterat també que els shivashis saben que al llunyà oest hi ha una enorme selva plena de rius i llacs. És una selva gairebé mítica on ningú ha arribat mai. Però quan diuen que estan explorant pel bosc de Babwe significa que estan explorant per l'oest.

Sabent tot això, la frase del subcap vindria a ser: "Shivashi està explorant per l'oest".

5. (pragmàtic) Encara no entenem del tot què vol dir el subcap. Està clar que necessitem algun nivell més de coneixement.
a) Què es pot fer i què no en societat?
- En shivashi està molt mal vist contestar amb monosíl·labs a gent de rang superior (aquí també passa una mica).
- És molt més educat donar una explicació, positiva o negativa, a la pregunta.

b) Conclusions i deduccions lògiques
- Tot shivasi sap que quan es va a explorar mai es va amb menys de 35 persones.
> Per tant, si ajuntem la frase "Shivashi està explorant per l'oest" amb el coneixement anterior, deduïm que: Més de 34 shivashis estan explorant per l'oest.
- Tot shivashi sap que la seva tribu (en extinsió) no consta de més de 50 membres.
> Aquí deduïm que més de la meitat de la tribu està explorant per l'oest.
- Tot shivashi sap que per reunir el consell es necessita que hi sigui present la meitat de la tribu més el cap.
> Amb aquesta informació podem, per fi, saber què ha dit el subcap: "No es pot reunir el consell perquè més de la meitat de la tribu Shivashi està explorant per l'oest".


El subcap Shivashi ha fet totes aquestes deduccions de manera automàtica. No és que sigui més llest que nosaltres, en realitat tots ho fem sense adonar-nos. Si un shivashi vingués aquí i ens sentís conversar tindria els mateixos problemes que hem tingut per saber què volem dir.

La llengua japonesa és semblant a la Shivashi pel que fa a la necessitat de fer tantes deduccions i conèixer el pensament de la seva societat, aquí rau la seva dificultat i necesitat d'estudiar-la conjuntament amb la seva sociedad, cultura i història.

Exemple extret de:
http://japones.info/gunkan/gunkan55/html/gunkan_base/base_gunkan.html

La vida interior de la cèl·lula

Un professor ens va recomanar veure aquest vídeo (The Inner life of the Cell). És una animació que van fer pels estudiants de Harvard que mostra l'extravasació d'un leucòcit (com un glòbul blanc surt del vas sanguini passant entre dues cèl·lules per anar a una inflamació). Es veu el leucòcit per dins (proteïnes, mitocòndries, el nucli, l'aparell de Golgi, etc.) i com modifica el seu citoesquelet per tal de deformar-se i poder travessar la paret.

El vídeo està molt ben fet; el disseny, la música, l'animació... M'encanta! Encara que no us interessi la biologia cel·lular, us el recomano totalment. És al·lucinant pensar que tenim tot això multiplicat per milions de vegades dins nostre (sense colorins ni musiqueta, eh) funcionant a la perfecció!



PD: Moníssimes les proteïnes transportadores de vesícules, amb peuets i tot! :p

Algunos mangas

Hace pocos días fui al salón del Manga de Barcelona. Es divertido ir, hay muchas cosas (y personas) curiosas, y venden merchandising muy mono (algún día colgaré una foto de mis muñequitos, jeje). Lástima que este año había muchísima gente y no pude ver casi nada; era un poco agobiante.

Pues he pensado que ya que visité el salón del manga hace poco, estaría bien hablar de los mangas (para quien no sepa, los mangas son comics de estilo japonés, hechos la mayoría en Japón) que más me han gustado.

• Rurouni Kenshin (Nobuhiro Watsuki): el protagonista es Kenshin, un guerrero que cometió numerosos asesinatos con tal de eliminar el gobierno de la era Edo. Ahora, en la nueva era Meiji, arrepentido de las muertes que causó, decide usar su espada proteger en vez de matar. Las historias que va viviendo son originales, enganchan y, aunque este manga es “serio”, hay algún que otro toque divertido. Los enemigos con que Kenshin y sus amigos protagonizan espectaculares batallas son todos muy dispares y, cosa sorprendente, no se limitan a ser “los malos”, sino el autor les ha dado personalidad e ideales propios. Paralelamente a la historia del protagonista, el autor aprovecha para acercarnos al Japón del siglo XVII. Así que, si queréis saber más del Japón antiguo ¡éste es vuestro manga!

• Super GALS! Kotobuki Ran (Mihona Fuji): este es el manga con el que más he reído leyéndolo. Que risas! Si el primer manga que os he comentado estaba situado en el pasado, éste habla de la vida de chicas “fashion” del Japón actual. Es un poco superficial, pero la verdad es que es divertidísimo.

• Black Jack (Osamu Tezuka): el autor de esta colección es considerado el “dios del manga”, ya que sentó las bases del manga que se hace en la actualidad. Esta historia habla de un cirujano que, a pesar de ser el más hábil de todo Japón, ejerce ilegalmente y es menospreciado por sus compañeros. Es un tipo amoral que cobra desorbitadas sumas a sus pacientes, que normalmente recurren a él con enfermedades que nadie más sabe curar. El autor, Osamu Tezuka, era médico, aunque no acabó ejerciendo por su dedicación al mundo manga.

• Akira (Katsuhiro Otomo): en realidad este manga no es de mis favoritos. Sólo quería preguntar... alguien entendió el final? Que decepción!

My boyfriend takes care of me

... or does he just want to have a chubby girl?

Visita a Figueres i a la Garrotxa

Fa unes setmanes vam anar a visitar Figueres i la zona volcànica de la Garrotxa. De Figueres vam veure una de les poques coses interessants que hi ha per veure: el museu Dalí. Està bé, però els 10 euros (7 amb carnet d’estudiant) del preu de l’entrada els vaig trobar excessius. Sobretot comparant el museu Dalí amb els londinencs National Gallery, British Museum o Tate Modern, tots ells impressionants i gratuïts.

El dia següent va tocar visitar la zona de la Garrotxa. Per començar a conèixer què anàvem a veure vam visitar el “museu” dels volcans. El documental que hi fan és molt divertit... per a nens de 6 anys (té sorpresa). Un cop proveïts de mapes de la zona i d’ametlles garapinyades (perquè no venen garapinyat sense ametlla?!) pel que pogués passar, vam endinsar-nos a peu a buscar volcans. Hi havia moltes excursions xules a fer, però per qüestions de temps (i de forma física :p ) sols en vam fer una. Dins el cràter del volcà vam passar una mica de por; la resta de gent no semblava tenir-ne (com es nota que no havien vist el documental!), així que vam fer el cor fort i vam descansar-hi una estoneta com si res.

Abans que s’acabés el dia vam passar per la fageda d’en Jordà. És un lloc que realment val la pena veure, meravellós i molt tranquil (sobretot si s’hi va a una hora en què els nens estiguin a l’escola).


En Joan Maragall va escriure-li el següent poema:

Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Deutsche Empfehlungen

Dieses Jahr besuche ich kein Deutschkurs mehr. Ich habe schon das letzte Goethe Instituts Niveau gemacht und jetzt weiss nicht wie ich mein deutsch üben kann. Ja, ich weiss, dass das beste wäre nach Deutschland zu fahren und den ganzen Tag deutsch benutzen. Aber ich studiere und habe mein Leben in Barcelona, ich kann nicht einfach nach Deutschland wegfahren (am Sommer könnte ich schon, aber jetzt nicht).

Deswegen habe ich gedacht, dass vielleicht kann mir jemand ein deutsches Buch, Film oder TV-Serie empfehlen (TV-Serien nur die Satellit emittierte). Lesen mag ich viel. Die letzte deutsche Bücher, die ich gelesen habe sind Thomas Brussigs „Am kürzeren Ende der Sonnenallee“ und Erich Maria Remarques „Die Nacht von Lissabon“ . Der Erste ist lustiger als der Zweiter, aber mir hat mehr „Die Nacht..“ gefallen. Es erzählt die Flucht ein deutscher Emigrant während der 2. Weltkrieg, gemischt mit eine bittersüβe Liebesgeschichte. Der Anfang der Buch fand ich anziehend:

Das dunkle Jahr 1942. Am nächtlichen Kai in Lissabon starrt ein Mann auf ein Schiff. Es könnte seine Rettung sein, aber er hat weder Visum noch Geld. Plötzlich bietet ihm ein Unbekannter zwei Schiffskarten an - unter einer Bedingung. Er will ihm in dieser Nacht seine Geschichte erzählen, die Geschichte seiner Flucht und seiner Liebe...

Descuajaron un árbol II

Pese al título, desgraciadamente esta vez los "jardineros" del Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat no han cortado un árbol sino ocho. Sí, así, de golpe, de un día para otro. ¿Por qué? Misterio. Hubo gente que llamó al ayuntamiento pidiendo explicaciones. Dijeron que los árboles estaban muertos. Al cabo de algunos días, después de quejas de vecinos que días antes de ser talados habían visto los árboles perfectamente, cambiaron de versión. La segunda versión decía que los árboles estaban enfermos.

En la calle Raval de Sant Mateu había unos 15 árboles en cada lado. Los que han cortado son los ocho últimos del lado derecho. Esta calle tiene a la izquierda un solar y a la derecha la autopista AP2. Curiosamente, los árboles talados estaban al lado derecho tocando un cartel publicitario enfocado a la autopista.



Lo que yo creo es que los árboles estaban perfectamente y que el motivo de su tala es el de hacer espacio para poner más carteles al lado del que ya hay. Espero no tener razón, el tiempo dirá. Pero la gran afición del Ayuntamiento a poner carteles por toda la ciudad me hace temer lo peor :( . Por cierto, no es ilegal poner publicidad en las autopistas porque influye negativamente en la seguridad vial? Alguien lo puede confirmar?

El perquè d'aquesta llarga espera

"Gandula! - deveu pensar tots els afèrrims seguidors del meu blog - Mira que no actualitzar els Descosits en vint dies...". Doncs sí, no ho negaré pas, una mica ho sóc. Però com sempre, no tot és blanc ni negre. Ben cert és també que causes majors del més enllà (del cel) van impedir les actualitzacions. La nit del dimarts de fa dues setmanes va caure un llamp molt a prop de casa. Plaf! Va tremolar tot una mica, va saltar l'electricitat, va petar una tele, es va espatllar l'antena i... es va xamuscar el router! Nosaltres encara vam tenir sort, que a altres veïns, a part del router se'ls van espatllar totes les teles, la majoria de telèfons i fins i tot alguna vitroceràmica!

L'antena es va poder arreglar la setmana passada (oh sí, vaig estar una setmana sense tele i no la vaig trobar a faltar) però internet no ha estat fins ara que l'hem recuperat, gràcies al router que ens ha deixat un veí (que he hagut de tunnejar moltíssim perquè era de l'edat de pedra). Els senyors de Ya.com, que vam trucar fa dues setmanes per demanar un router nou, encara no han portat res. Uns altres veïns de Wanadoo van tenir més sort i al dia següent en tenien un de nou. I això que als de Ya se'ls va dir que necessitàvem el router amb urgència perquè ma mare treballa des de casa i ha d’enviar textos cada pocs dies. Ens hem queixat bastant i el màxim que hem obtingut ha estat la promesa que no ens cobraran aquest mes (juajua, ja sabem quant val el que diuen aquests...).

Com podeu veure, per culpa del llamp aquestes setmanes he estat una mica incomunicada i no he pogut ni actualitzar ni visitar el blog per veure si algú havia fet algun comentari (il•lusa de mi... Vergonyuts!!!). Recomanacions: si llampegueja desconnecteu electrodomèstics i ordinadors de la corrent, també els cables de xarxa i els de l'antena dels televisors. Jo a partir d’ara demanaré a Zeus que faci punteria a cals Ya.com.

My brand new skirt

La feina

Quina emoció, avui és el meu últim dia de feina! Vacancetes, uee! Començo a fer-les quan la majoria de gent està a punt d’acabar-les, jeje. El cap torna dilluns i jo ja no hi seré, m’estalviaré la pregunta de “què has fet aquests dies?”. Guai, perquè no he fet res. En tot l’agost he fet molt poqueta cosa. La feina que tenia la podria haver fet en un parell de setmanes. La vaig allargar una mica, però la veritat és que bastants dies de l’agost no he tingut res a fer, m’he avorrit força. Encara sort que tinc connexió a internet i he pogut anar navegant feliçment. La veritat, crec que el millor hauria estat que el cap em digués que havia de fer tal i tal cosa i que un cop acabades, ja no feia falta que tornés més. Perquè estar com he estat aquests dies (escalfant la cadira i navegant per internet) no crec que hagi servit de massa a ningú, ni a ells ni a mi.

He estat fent aquest conveni universitat-empresa des de l’octubre de l’any passat. Han estat 880 hores en total, fent, en general, quatre hores al dia. No sabria descriure amb exactitud quines eren les meves tasques principals. No he fet sempre el mateix tipus de coses, han anat variant bastant (segons la necessitat del meu cap). La majoria de vegades feia tasques una mica o poc relacionades amb el què he estudiat. I gran part de les vegades eren coses que em motivaven poc, la veritat. Però vaja, eren fàcils de fer i poques vegades m’he equivocat, el cap estava content.

Els companys en general han estat bé. Dels quatre que tenia, tres em queien bé; l’altre no massa. Llàstima d’aquest un. I llàstima que ha estat amb qui més m’he hagut de relacionar. Era un impresentable, gandul, amb molt morro i poc higiènic. Ecs ecs ecs! Sort que aquest últim mes no l’he vist cap dia, quin descans!

No me’n penedeixo d’haver treballat aquest anyet. No tenia experiència laboral seria i ara ja en tinc, quedarà bé al currículum. He après una mica com van les coses al món laboral, ja sé més o menys per on van els tirs i... he guanyat més dinerets dels que mai havia tingut :D . La feina ha estat fàcil, sols hi ha hagut un parell de dies amb MOLTA feina i, en comparació amb el d’altres convenis, el sou estava força bé.

És ben sabut, però, que tota cosa bona (començar “vacances”) té la seva part dolenta. Amb qui farà ara els cafelitos la pobra Montse? Qui m’explicarà les seves aventures coponenques cada dia? Qui m’ingressarà dinerets cada mes? Snif snif.

Sobre 24 (la serie de TV)

A principios del año 2001, en los Estados Unidos, se creó una serie llamada "24". Su protagonista es Jack Bauer, un agente “de campo” que se encarga de frustrar los planes de terroristas que intentan atentar contra población civil estadounidense con, normalmente, armas muy sofisticadas: cabezas nucleares, armas biológicas, gas nervioso, etc. Lo original de la serie es que presenta los hechos "en tiempo real", o sea, que una hora de emisión es una hora de la vida de Jack Bauer. Hasta dejan unos 15 minutos para anuncios! Es decir, en realidad un capítulo dura unos 45 minutos. Hay 24 capítulos, o sea que una temporada se supone que es un día de la vida de Jack.

En estos momentos se está emitiendo en España la 5ª temporada. En enero empezará la 6ª en EUA y se tiene previsto, por ahora, llegar hasta la 8ª temporada. La serie ha recibido numerosos premios y nominaciones Emmy y es de las más vistas en Norteamérica. En España, en cambio, no la sigue tanta gente (normal, viendo las horas en que A3 la emite...). Tal como se puede deducir, yo soy de las personas que la siguen :p .

Los guiones son todos muy parecidos, la verdad, pero enganchan muchísimo. Normalmente no me gustan las series tipo “culebrón” que dejan los capítulos inacabados, prefiero las que no dejan el final abierto (tipo CSI, 7vidas, Aquí no hay quien viva, etc.). Pero bueno, con 24 he hecho una excepción. La verdad es que la serie está muy currada, el formato es original, los personajes están trabajados y no se utilizan sólo un par de decorados como en la mayoría de las series.


A pesar que la serie me gusta, la verdad es que creo que no repasan demasiado los guiones. Muchas veces, viendo el final, te das cuenta que hay algunas incoherencias en la historia. Por ejemplo:

• En una de las temporadas los terroristas piden a Jack que mate una compañera de trabajo, a cambio ellos no mataran a n-mil civiles inocentes. Llegan al lugar acordado y Jack le dispara a la compañera, que cae “muerta’”al suelo. Los terroristas se dan por satisfechos y sigue la trama. Pero resulta que la chica no está muerta, Jack le puso un chaleco antibalas sin que nadie se diera cuenta. Luego, al final del episodio resulta que la compañera en cuestión es mala y estaba metida en todo eso. Entonces, ¿por qué piden a Jack que la mate? ¿No la necesitaban más? No, sin ella no podrían haber seguido sus planes. ¿Sabían que como era una compañera no la mataría? Bien, podría ser. Pero luego, en otra temporada se repite la situación y, esta vez sí, Jack mata a un compañero (éste inocente) por exigencias de “los malos”. Yo no lo veo lógico.

• Otra incongruencia que encontré es que, en la 5ª temporada, se puede ver a dos personajes hablando, solos. Hacía poco se había descubierto que uno de ellos estaba compinchado con los terroristas. El que se supone que no sabía nada de eso se sorprende de lo que ha hecho su compañero y habla como si no tuviera ni idea de nada. Pues bien, al final resulta que los dos estaban metidos en lo mismo. ¿Que motivos tiene entonces el 1º para hablar con el 2º haciendo ver que no sabe nada si no había nadie más en la sala?

No sé, si alguien tiene respuesta para alguna de las dos o se le acuden más incongruencias, que lo comente :p .

Journey to London

Last week I spent some days in London. We made some tourism there and visited lots of places. I had been in London years ago, but never more than a day. I used to make trips to London the summers I spent in Scarborough, Cheltenham and Canterbury. So, I hadn't really seen London.

To move us through London we took the Tube. The tickets are exaggeratedly expensive in comparison with the Barcelona ones! And so the meals. Well, it is normal if we compare the salaries in the UK with those in Spain.

Maybe the most exceptional thing that happened to us there was in the return. The conspiracy to blow up planes was revealed the day before our departure (the thing with the liquid explosives seems to be extracted of a 24 plot!). And we had to return to Barcelona by plane. Fortunately our flight was not cancelled and everything went well, in spite of the strict security measures. We couldn't take hand luggage, in the airport they gave us a transparent bag (with advertisements) where we could place our passport and wallet. We also had to pass trough lots of controls: metal detectors, frisks, etc. besides taking off our shoes. At the end, our flight was delayed only for 15 minutes and we arrived happily at our hot and cheap country.

Descuajaron un árbol

Hace cosa de un año, unos jardineros espluguenses poco conocedores de su oficio talaron un pobre árbol que, aunque parecía muerto debido a una caída de hojas en verano, estaba bien vivo. Dejó caer todas sus hojas por el tremendo calor que hacía en esas fechas; a pesar de eso era fácil ver que seguía vivo.

Durante sus 18 años de vida le ví cada día. Me dolió que lo cortaran. Este poema de Rafael Alberti me recuerda a él:

Han descuajado un árbol. Esta misma mañana
el viento aún, el sol, todos los pájaros
lo acariciaban buenamente. Era
dichoso y joven, cándido y erguido
con una clara vocación de cielo
y con un alto porvenir de estrellas.

Hoy, a la tarde, yace como un niño
desenterrado de su cuna, rotas
las dulces piernas, la cabeza hundida,

Desparramado por la tierra y triste,
todo deshecho en hojas,
en llanto verde todavía, en llanto.

Esta noche saldré – cuando ya nadie
pueda mirarlo, cuando ya esté solo –
a cerrarle los ojos y a cantarle
esa misma canción que esta mañana
en su pasar le susurraba el viento.

Rafael Alberti

Meine ZOP

Macht ein Paar Tage habe ich mein ZOP Zeugnis abgeholt. ZOP ist das Akronym für Zentrale Oberstufenprüfung. Ich habe die Prüfung den 22. und 23. Juni gemacht. Der erste Tag war der längsten und schwierigsten, wir haben das schriftliches Teil gemacht. Der 22. sollte ich mich nur von das mündliches Teil examinieren, viel leichter für mich. Wie ich schon gedacht hatte, das zweite Teil ist sehr gut gegangen, das erste nicht so viel. Das ist weil ich immer mehr Deutsch gesprochen als geschrieben habe. Zum Glück, das schriftliche Teil war nicht so schlecht und ich habe die Prüfung bestanden :D. Insgesamt habe ich 252 Punkte von 310 bekommen. Ein "gut". Nicht so schlecht, ne? Für mich war es ein großer Erfolg, ich war nicht sicher ob ich es bestehen wurde.

Migracions

En menys d'un any que porto a la feina actual, ens hem canviat ja tres vegades de lloc (el millor el 2n). Avui n'estreno un de nou, serà un regal d'aniversari?

Microclima

Resulta curiós en aquestes dates però jo pels matins tinc fred. Òbviament no és fred "natural" (estem a 34 ºC a Barcelona) sinó artificial. A la feina fa fred! Posen l'aire acondicionat a tope! Quina manera de malgastar energia i contaminar el medi ambient, embrutant ja més del que està l'atmòsfera barcelonina! Jo entenc que si a l'oficina estiguéssim a la temperatura exterior no podríem treballar i que s'ha d'encendre l'aire per poder sobreviure, però d'aquí a haver d'anar a treballar amb jaqueta hi ha un bon tros. A més, tenen l'aire posat a 20ºC, quan a la pàgina d'inici corporativa que surt en obrir el navegador es recomana tenir-lo com a mínim a 24ºC (a la imatge).

Em fa ràbia que la gent malgasti energia d'aquesta manera. Tant costa posar l'aire menys fort? Ja sé que perqué jo el baixi o l'apagui no salvaré el planeta, però crec que si la gent gastés de manera més racional la cosa aniria menys malament. Baixaria el consum energètic, estalviaríem dinerets i enguarraríem una mica menys el món.

També em fa molta ràbia certa persona que marxa de treballar i deixa l'ordinador encès. Es passa les nits encès, els caps de setmana encès, els dies que no ve encès... I no és que el PC tingui algun procés obert i estigui treballant, no no, el deixa carregat fins la pantalla d'inici de sessió. Diu que així li triga menys a carregar-se. Sí, és veritat, d'estalvia els 5 segons que dura el boot. He estat mesos apagant-li el PC i la pantalla quan marxava però al final he hagut de desistir pels "mosquejos" (per dir-ho finament) que li entraven.

My dog

This is my little dog, Indy. He's a french nine-year-old cotton de Tulear. As you can see in the picture, he's soft and cute. Indy has a good behaviour, he's very affectionate and obedient, but becomes hysterical when he stays at home alone or hears strange noises. He cannot stand being alone, he needs humans around him, though he sleeps all time. I've taught him lots of tricks, he's very funny ^^ .

Norwegian Wood

Porto ja un parell de dies que pel matí estic mig endormiscada (bueno, totalment endormiscada) perquè vaig a dormir més tard del que acostumo a fer normalment. Per la nit començo a llegir el llibre "Tokio blues" (en realitat es diu "Norwegian Wood", però es veu que aquí a Espanya algú es va inspirar i li va canviar el nom, com passa també amb moltes pel·lícules) i no paro fins que els meus ullets no aguanten més.

La novel·la està ambientada al Tokio dels anys seixanta, tot i que no per això la sento llunyana. Molt al contrari. El teló de fons podria ser perfectament la Barcelona del 2006. És un llibre a petita escala, íntim. No tracta de grans aventures ni coses espectaculars. Està escrit fredament en primera persona per un jove d'uns 20 anys. Explica com va buscant-se a ell mateix i els entrecreuaments amb diversos personatges, tots ells amb una psicologia molt treballada, tots ells amb parts fosques que fan reflexionar sobre si realment hi ha algú que pugui considerar-se 'normal' o si tots tenim un punt de bogeria.

LLengües del blog

Al blog hi tinc un mapa amb puntets que marquen d'on venen els visitants que he tingut. Em fa molta gràcia i m'agradaria tenir puntets de moooolts llocs. Entenc, però, que la catalana no és pas una llengua amb gran projecció internacional (desgraciadament). Segur que de catalanets que viuen fora de Catalunya n'hi ha uns quants, però no sé jo si no tindran coses més interessants a fer que no pas visitar el meu blog, jeje. Per això he pensat en fer un blog "multilingüe" amb algunes entrades en castellà, anglès i alemany. La llengua principal serà, òbviament, la catalana, que és la meva i amb la que m'expresso millor.

Inici

En tot hi ha un inici i un final. Una A i una Z. Una galeta sencera i una galeta a l'estòmac (aiSh!). Aquest és l'inici del meu blog. La veritat és que encara no sé cap a què derivarà ni què hi escriuré (s'accepten propostes :p). S'anirà fent a ell mateix. Quina emoció!