Introducció al japonès II: història de la llengua

El japonès (“nihongo”) és la llengua oficial del Japó, però també s’usa a Hawaii, a Califòrnia i al Brasil. La parlen uns 128 milions de persones i és la 8ena llengua amb més parlants del món. Té moltes variants dialectals, però la considerada oficial és la de Tokio, la capital. A diferència de la majoria de llengües del món no es coneixen les seves arrels, és per això que se la considera una “llengua aïllada”. Té similituds amb el coreà, el turc i el finès en tant que és una llengua aglutinant, és a dir, que forma les paraules afegint prefixos, sufixos i/o radicals a un radical.



Por exemple, donats els radicals d’amunt, quin significat creieu que té la unió d’ambdós? Es podria suposar que una dona-nen és una nena. No és un mal raonament, però el mode de pensar japonès no és lògic sinó vital, un mode gens conegut en el pensament occidental. Els dos radicals representen una dona i un nen. Hi ha alguna cosa que mostri més amor que una mare amb el seu fill? Per això el significat d’aquest ideograma no és el de nena, sinó el d’agradar o estimar.

Japó va començar a ser habitat cap a l’any 2.500 aC per pobles siberians. Al cap de nou segles havien desenvolupat una llengua pròpia (completament diferent de la parlada a Sibèria o a la Xina), anomenada Yamato. Donat que l’arxipèlag japonès està molt aïllat i no va patir invasions, la llengua va restar molt temps sense patir cap mena d’influència exterior.

Com als inicis de tota llengua, el Yamato inicialment sols era parlada. Quan el nivell cultural del poble japonès era prou elevat com per desenvolupar l’escriptura, van patir una gran influència asiàtica. Savis coreans van portar l’escriptura xinesa al Japó. Com que el Yamato escrit encara estava molt verd, l’any 405 aC el poble japonès acabà adoptant els ideogrames xinesos com a forma oficial d’escriptura. Aquests ideogrames passaren a anomenar-se “kanji” (literalment significa “caràcter xinès”). Alguns ideogrames no van patir cap modificació ni simplificació i van conservar el significat xinès original; per escriure “muntanya” en japonès s’utilitza l’antic ideograma xinès. En altres casos s’utilitzà la fonètica xinesa dels ideogrames per representar les síl·labes del japonès parlat. La simplificació d’aquests ideogrames va originar els dos sil·labaris japonesos: el hiragana i el katakana.