Després de 14 dies, d'haver agafat 7 avions, d'haver trepitjat 9 ciutats i haver-ne visitat 6, després d'haver enganxat un encostipat i haver pres unes pastilles sense poder-ne llegir el prospecte, d'haver anat per terra-mar-aire, d'haver passat per 5 hotels, d'haver menjat menjar xinès dia sí dia també i després d'haver vist moltes, moltíssimes coses, torno a estar a Barcelona.
Se m'ha fet curt, m'hi hauria estat més temps a la Xina. Allà el temps es va contraure, mentre que a Barcelona es va expandiiiiiiir i se m'anava acomulant feina, treballs i pols a l'habitació. Quina mandra! He estat una setmana posant-me al dia. Jo vull fer de turista!!!
La veritat és que he marxat de Xina admirant-la molt més que no pas quan vaig arribar-hi. És un país gegant, amb molts contrastos, orgullós d'ell mateix, amb una cultura impressionant i un comunisme estrany. La gent allà es veu feliç, rebossen simpatia i són tremendament servicials. Se'ls veus menys freds i distants que aquí (clar que la majoria de xinesos que vaig veure estaven de vacances passejant per llocs turístics, suposo que un barceloní que visita el Parc Güell portarà més bon rotllo a sobre que un que va cap a la feina amb Renfe).
Crec que una de les coses d'allà que més em va sorprendre és que la gent es comporta a les grans ciutats com si estiguessin a un poblet. Condueixen com els dóna la gana (sobretot a Beijing/Pequín), els peatons creuen per tot arreu (deuen sortir de les classes de kung-fu amb ganes de posar-se a prova), les bicis circulen entre el trànsit com si estiguessin esquivant arbres d'un bosc i la gent ha canviat el concepte de fer cues pel de "be water my friend" (si tens una fila de gent davant -de guiris, que no els autòctons no en fan- filtra't com l'aigua i vés avançant encara que no hi hagi espai físic). També és curiós veure com al vespre van apareixent paradetes de iaies Maries fent boletes d'arròs o fregint pinxets de carn per vendre. Una cosa que també impressiona és l'afició que tenen els xinesos a escopir. Sortosament tenen l'amabilitat d'escurar-se sorollosament la gola abans, així pots apartar-te de la trajectòria de l'element en qüestió. Això contrasta bastant amb l'obsessió que tenen per escombrar el terra. Pots trobar-te el terra tot escopit, però no hi trobaràs ni una fulla ni un paperet. Jo quasi que prefereixo el segon!
I, uff..., hi ha moltes coses per explicar. Ja ho aniré fent mica a mica, en còmodes entregues xD.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada