Xina: Beijing

Beijing (北京), ciutat amb més de 3.000 anys d'història, és la capital de l'estat xinès. Aquí se la coneix més com a "Pequín", però la transcripció fonètica correcta, en pinyin, és Beijing. O sia que tots a dir-li Beijing a partir d'ara! Literalment el seu nom significa capital (jing) del nord (bei); òbviament està situada cap al nord de la Xina. Els 17 milions de persones que hi viuen passen força fred a l'hivern (-5ºC), mentre que a l'estiu les temperatures sols són una miqueta més fresques que les de Barcelona. Aish, com m'agrada el clima suavet mediterrani!

El que sobta més si s'arriba volant a Beijing és la pol·lució que té a sobre. Des de l'avió si mires cap amunt es veu cel blau, si mires cap a baix una capa grisosa. A la foto del costat pot veure's una mica, tot i que la vam fer quan ja havíem baixat força i no s'aprecia tant com quan estàvem més amunt :( . També sobta el fet que mires cap a baix i veus tot de zones rectangulars de color blau cel. Jo flipava amb la de piscines que tenien i com n'eren de grans. Però en acostar-nos va resultar que no eren piscines sinó teulades de naus industrials xD . Els agrada pintar les teulades de color blau piscina, diria que aquí no ho he vist mai, si més no en la quantitat d'allà segur que no.

Ja a terra, vam passar per un peatge en sortir de l'aeroport (tots els aeroports en tenen). Comparat amb els catalans era molt maco, la teulada era la típica dels temples xinesos. Però en realitat els peatges d'allà no són així de monos, sols el de l'aeroport de Beijing. Un cop a la ciutat el que sorprèn és la quantitat de gratacels i edificis altíssims de vivendes que hi ha. La majoria són grisos, quadrats i lletjos amb tocs vermells (fanalets, ideogrames, banderes de Xina...). Beijing em va recordar a Rússia, tot es veu molt patriòtic i comunista. En canvi, així com a Rússia la gent em va semblar resignada, grisa i molt molt trista, a la Xina se'ls veu feliços i esperançats, contents de viure. Beijing, a part de ser una ciutat grisa i vermella, també és molt verda. Hi ha arbres i arbustets per tot arreu. Tots molt ben cuidats, sense cap fulla que se surti del seu lloc. Fins i tot hi ha carrers amb senefes i dibuixets fets amb flors colorides... en torretes! Aquí no durarien ni un dia, que la gent és molt mangui i arreplega tot el que pot (i sinó que li diguin a ma mare, que li han robat plantes plantades a terra, li han arrencat flors i fins i tot algun veí ha robat els tomàquets madurs de les tomaqueres).

Com al 2008 es faran els jocs olímpics a Beijing, ara hi ha moltes obres, sobretot d'infraestructures. Estan fent carreteres com a xurros (hi havia una espècies de nus de la Trinitat amb... 6 nivells!). Però com no aprenguin a conduir bé, em sembla que per més xules que siguin les carreteres els visitants no se n'enduran una opinió massa bona. Perquè mira que condueixen malament allà, de totes les ciutats on vaig estar Beijing era la pitjor. Els busos i cotxes es tiren els uns sobre els altres encara que no hi hagi el mínim espai per fer-ho, canvien de carril constantment i no paren de pitar-se. A mi fins i tot em va donar la sensació que el conductor del nostre autocar just després d'encendre'l provava cada vegada la botzina. Serà que anar sense ella és perillós allà, nosé. I igual de malament circulen les bicis i les motos. Creuen per on els dóna la gana, tant si comporta anar contradirecció o creuar perpendicularment el carrer. Són molt molt molt inconscients. No porten ni casc! A més sovint a les motos (que són de les petites, no de les de gran cilindrada) hi va el pare conduint, la mare al darrere i entremig el nen, que, com tinguin un accident no crec que en surti ben parat. Ens van dir que el nombre d'accidents mortals a Xina és elevadíssim, però com les dades les proporciona el govern acostumen a estar força "maquillades". A baix podeu veure una intersecció "normal" de Beijing sense gaire trànsit. Imagineu-vos-ho en hora punta! És un caos.