La feina

Quina emoció, avui és el meu últim dia de feina! Vacancetes, uee! Començo a fer-les quan la majoria de gent està a punt d’acabar-les, jeje. El cap torna dilluns i jo ja no hi seré, m’estalviaré la pregunta de “què has fet aquests dies?”. Guai, perquè no he fet res. En tot l’agost he fet molt poqueta cosa. La feina que tenia la podria haver fet en un parell de setmanes. La vaig allargar una mica, però la veritat és que bastants dies de l’agost no he tingut res a fer, m’he avorrit força. Encara sort que tinc connexió a internet i he pogut anar navegant feliçment. La veritat, crec que el millor hauria estat que el cap em digués que havia de fer tal i tal cosa i que un cop acabades, ja no feia falta que tornés més. Perquè estar com he estat aquests dies (escalfant la cadira i navegant per internet) no crec que hagi servit de massa a ningú, ni a ells ni a mi.

He estat fent aquest conveni universitat-empresa des de l’octubre de l’any passat. Han estat 880 hores en total, fent, en general, quatre hores al dia. No sabria descriure amb exactitud quines eren les meves tasques principals. No he fet sempre el mateix tipus de coses, han anat variant bastant (segons la necessitat del meu cap). La majoria de vegades feia tasques una mica o poc relacionades amb el què he estudiat. I gran part de les vegades eren coses que em motivaven poc, la veritat. Però vaja, eren fàcils de fer i poques vegades m’he equivocat, el cap estava content.

Els companys en general han estat bé. Dels quatre que tenia, tres em queien bé; l’altre no massa. Llàstima d’aquest un. I llàstima que ha estat amb qui més m’he hagut de relacionar. Era un impresentable, gandul, amb molt morro i poc higiènic. Ecs ecs ecs! Sort que aquest últim mes no l’he vist cap dia, quin descans!

No me’n penedeixo d’haver treballat aquest anyet. No tenia experiència laboral seria i ara ja en tinc, quedarà bé al currículum. He après una mica com van les coses al món laboral, ja sé més o menys per on van els tirs i... he guanyat més dinerets dels que mai havia tingut :D . La feina ha estat fàcil, sols hi ha hagut un parell de dies amb MOLTA feina i, en comparació amb el d’altres convenis, el sou estava força bé.

És ben sabut, però, que tota cosa bona (començar “vacances”) té la seva part dolenta. Amb qui farà ara els cafelitos la pobra Montse? Qui m’explicarà les seves aventures coponenques cada dia? Qui m’ingressarà dinerets cada mes? Snif snif.