Fa unes setmanes vam anar a visitar Figueres i la zona volcànica de la Garrotxa. De Figueres vam veure una de les poques coses interessants que hi ha per veure: el museu Dalí. Està bé, però els 10 euros (7 amb carnet d’estudiant) del preu de l’entrada els vaig trobar excessius. Sobretot comparant el museu Dalí amb els londinencs National Gallery, British Museum o Tate Modern, tots ells impressionants i gratuïts.
El dia següent va tocar visitar la zona de la Garrotxa. Per començar a conèixer què anàvem a veure vam visitar el “museu” dels volcans. El documental que hi fan és molt divertit... per a nens de 6 anys (té sorpresa). Un cop proveïts de mapes de la zona i d’ametlles garapinyades (perquè no venen garapinyat sense ametlla?!) pel que pogués passar, vam endinsar-nos a peu a buscar volcans. Hi havia moltes excursions xules a fer, però per qüestions de temps (i de forma física :p ) sols en vam fer una. Dins el cràter del volcà vam passar una mica de por; la resta de gent no semblava tenir-ne (com es nota que no havien vist el documental!), així que vam fer el cor fort i vam descansar-hi una estoneta com si res.
Abans que s’acabés el dia vam passar per la fageda d’en Jordà. És un lloc que realment val la pena veure, meravellós i molt tranquil (sobretot si s’hi va a una hora en què els nens estiguin a l’escola).
En Joan Maragall va escriure-li el següent poema:
Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada