Introducció al japonès III: l'escriptura

Actualment, a l’escriptura japonesa s’utilitzen tant els kanjis, el hiragana i el katakana. Els kanjis serveixen per representar substantius, arrels de verbs i adjectius. N’hi ha més de 7.000, tot i que “sols” uns 2.000 són de coneixement obligatori. Els dos sil·labaris, hiragana i katakana, tot i compondre’s de les mateixes síl·labes (42 síl·labes, 5 vocals i 1 consonant), tenen funcions molt diferents. El hiragana, d’estil suau i arrodonit, serveix per escriure les declinacions de noms i verbs, partícules gramaticals i paraules que no tinguin kanji. També s’usa per transcriure fonèticament els kanjis en cas que no se sàpiga com llegir-los (bàsicament es fa en textos infantils i dirigits a persones que estan aprenent japonès). El katakana, d’estil més angular, s’utilitza principalment per escriure paraules estrangeres (la meitat del vocabulari japonès és importat) i onomatopeies.